Glossopirosi

La glossopirosi és una sensació de cremor a la llengua (que és dolorosa, o glossodínia o glossàlgia) i, per extensió, de la resta de l'interior de la boca, sense causa dental o mèdica coneguda.[1] Així és una forma d'estomatodínia o estomatàlgia: dolor a la boca,[2] però no es troben signes relacionats de malaltia a la boca.[1] Les persones amb glossopirosi també poden tenir una xerostomia subjectiva (sensació de boca seca en la qual no es pot trobar cap causa, com ara un flux salival reduït), parestèsia (sensació alterada com formigueig a la boca), o disgèusia (sabor alterat) o disòsmia (olor alterat).[1]

Plantilla:Infotaula malaltiaGlossopirosi
Tipusmalaltia bucal, disestèsia, glossàlgia, trastorn de mal de cap rar, sensació de cremor i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatestomatologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica
Símptomescremor a la boca Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11DA0F.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10K14.6 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9529.6 Modifica el valor a Wikidata
CIAPD83 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
MeSHD002054 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet353253 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC2930806 i C0006430 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:4331 Modifica el valor a Wikidata

Quan una sensació de cremor a la boca pot ser un símptoma d'una altra malaltia (es troben implicats factors locals o sistèmics) llavors no es consideraria una glossopirosi,[1] ja que la glossopirosi és una síndrome dels símptomes mèdics sense explicació.[3]

Signes i símptomes modifica

Per definició, la glossopirosi no té signes. De vegades, les persones afectades atribuiran els símptomes a úlceres de la boca, però en realitat són estructures anatòmiques normals (p. ex., papil·les linguals, varices).[4] Els símptomes de glossopirosi són variables, però a continuació es presenta el quadre clínic típic, considerat segons el mètode d'avaluació del dolor SOCRATES (vegeu la taula). Si els signes clínics són visibles, pot haver-hi una altra explicació per la sensació de cremor. L'eritema (envermelliment) i l'edema (inflor) de les papil·les a la punta de la llengua poden ser un signe que la llengua està pressionada habitualment contra les dents. Es pot reduir el nombre i la mida de les papil·les filiformes. Si la llengua és molt vermella i llisa, és probable que hi hagi una causa local o sistèmica (per exemple, candidosi, anèmia).[5]

ParàmetreResultats habituals en la glossopirosi.[3][1][5][6][4][7][8]
LlocNormalment, localitzat bilateralment a la llengua o amb menys freqüència al paladar, als llavis o en les genives.
IniciEl dolor és crònic, i rarament remet de manera espontània.
CaràcterCremor, com escaldat o formigueig.
AssociacionsPossiblement subjectiva xerostomia, set, disgèusia (sabor alterat), mal de cap, mal d'esquena crònica, síndrome de l'intestí irritable, dismenorrea, sensació de moc a la gola, ansietat, anorèxia (disminució de la gana), depressió i trastorn de la personalitat.
PeríodeDolor de tipus 2 (el més freqüent) en despertar i durant tot el dia, altres patrons amb menys freqüència.
Exacerbació/factors d'alleujamentEls possibles factors exacerbants (empitjoren el dolor) inclouen la tensió, la fatiga, la parla i els aliments calents, àcids o picants. Els possibles factors d'alleujament són el son, el fred, la distracció i l'alcohol. El dolor és sovint alleujat per l'alimentació i la beguda (a diferència del dolor causat per les lesions orgàniques o per la neuràlgia) o quan l'atenció de la persona està ocupada. L'IASP descriu l'alleujament temporal mentre es menja com "gairebé patognomònic". El dolor no s'alleuja sovint amb analgèsics sistèmics, però de vegades pot ser alleujat per anestèsics tòpics.
SeveritatModerat a sever, classificat entre 5 i 8 sobre 10, similar en intensitat a mal de queixal.
Efecte sobre el somniPot afectar o no el son, pot canviar els patrons de son, p. ex. insomni.
Tractament previSovint consultes múltiples i intents fallits de tractament dental i/o mèdic.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Zakrzewska, JM; Forssell, H; Glenny, AM «Interventions for the treatment of burning mouth syndrome.». Cochrane Database of Systematic Reviews, 1, Jan 25, 2005, pàg. CD002779. DOI: 10.1002/14651858.CD002779.pub2. PMID: 15674897.
  2. Diccionari Enciclopèdic de Medicina
  3. 3,0 3,1 Scully, Crispian. Oral and maxillofacial medicine : the basis of diagnosis and treatment. 2nd. Edimburg: Churchill Livingstone, 2008, p. 171–175. ISBN 9780443068188. 
  4. 4,0 4,1 Treister, Jean M. Bruch, Nathaniel S.. Clinical oral medicine and pathology. Nova York: Humana Press, 2010, p. 137–138. ISBN 978-1-60327-519-4. 
  5. 5,0 5,1 Brad W. Neville; Douglas D. Damm; Carl M. Allen; Jerry E. Bouquot. Oral & maxillofacial pathology. 2.. Philadelphia: W.B. Saunders, 2002, p. 752–753. ISBN 978-0721690032. 
  6. «Classification of Chronic Pain, Part II, B. Relatively Localized Syndromes of the Head and Neck; GROUP IV: LESIONS OF THE EAR, NOSE, AND ORAL CAVITY». IASP. Arxivat de l'original el 19 desembre 2012. [Consulta: 7 maig 2013].
  7. Coulthard [], P; etal. Master dentistry.. 2nd. Edimburg: Churchill Livingstone/Elsevier, 2008, p. 231–232. ISBN 9780443068966. 
  8. Glick, Martin S. Greenberg, Michael. Burket's oral medicine diagnosis & treatment. 10th. Hamilton, Ont.: BC Decker, 2003, p. 60–61, 332–333. ISBN 978-1550091861.