Futbol Club Barcelona

club de futbol català
"Culés" i "Culers" redirigeixen aquí. Si cerqueu el sobrenom dels aficionats del Barça, vegeu Culer.
Infotaula d'organitzacióFutbol Club Barcelona
lang=ca
Col·leccions del Museu del FC Barcelona (2018) Modifica el valor a Wikidata

LemaMés que un club Modifica el valor a Wikidata
HimneCant del Barça Modifica el valor a Wikidata
MascotaAvi del Barça Modifica el valor a Wikidata
EpònimBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtFCB Modifica el valor a Wikidata
SobrenomBarça, Blaugrana i Azulgrana Modifica el valor a Wikidata
Tipusclub de futbol
equip esportiu professional
equip de futbol Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballfutbol Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat de responsabilitat limitada Modifica el valor a Wikidata
Creació29 novembre 1899, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FundadorJoan Gamper Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment significatiu
Barça Studios
29 novembre 1899 data d'establiment
8 desembre 1899 primer partit (Barcelona)
Equip:FC Barcelona, Equip de la colònia anglesa
24 setembre 1957 inauguració del Camp Nou
1974 Cant del Barça
28 abril 1988 Motí de l'Hespèria
2011-Cas Neymar, per FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu i Floreta, Sandro Rosell i Feliu
2017-2020Cas I3 Ventures (Barcelona), per Josep Maria Bartomeu i Floreta, FC Barcelona, Price Waterhouse Coopers
15 març 2023-Cas Negreira Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Instal·lació esportiva del clubEstadi Olímpic Lluís CompanysSants-Montjuïc (Barcelonès) (2023–). 60.000  Modifica el valor a Wikidata
ÀmbitEspanya Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Membre deFIFA
UEFA Modifica el valor a Wikidata
Penyes1.273 (2020)
Socis143.086 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Complex esportiu
PresidènciaJoan Laporta i Estruch (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Executiu en capFerran Reverter (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Gerent/directorAnderson Luis de Souza (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Mànager generalJosep Segura Rius (2017–2019) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan de premsaBarça Media
Barça TV+ Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalHans-Dieter Flick (2024–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats551 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuFutbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Federació esportivaReial Federació Espanyola de Futbol, Lliga del Futbol Professional i Federació Catalana de Futbol Modifica el valor a Wikidata
Propietat desoci
penya Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Part deFutbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Denominació anterior
Foot-ball Club Barcelona (1899–1941)
Club de Fútbol Barcelona (1941–1973)
Futbol Club Barcelona (1973–) Modifica el valor a Wikidata
Equips
FC Barcelona Atlètic (1970–)
EsportFutbol masculí
LligaPrimera Federació
EntrenadorRafael Márquez Álvarez
CapitàMarc Casadó Torras
FC Barcelona C (1969–2007)
EsportFutbol masculí
LligaTercera divisió espanyola de futbol
EntrenadorJoan Carles Pérez Rojo Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Capital propi−451.000.000 € (2021) Modifica el valor a Wikidata
Ingressos totals631 M€ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Benefici net304 M€ (2023) Modifica el valor a Wikidata
Actius totals1.402 M€ (2022) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color          Modifica el valor a Wikidata
Número de telèfon902-18-99-00 Modifica el valor a Wikidata
Equipament esportiu
EquipamentNike Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorSpotify (2022–)
Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (2022–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfcbarcelona.cat Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm8532013 Facebook: fcbarcelona Twitter (X): fcbarcelona Instagram: fcbarcelona LinkedIn: fc-barcelona Snapchat: fcbsnap Youtube: UC14UlmYlSNiQCBe9Eookf_A Pinterest: fcbarcelona TikTok: fcbarcelona Twitch: fcbarcelona GitHub: fcbarcelona Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Futbol Club Barcelona[1] (català central: [fubˈbɔl ˈklub bəɾsəˈlonə]), popularment conegut com a Barça[a] (català central: [ˈbaɾsə]) o simplement FC Barcelona,[1] és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona, Catalunya.[1] És el club poliesportiu més important i representatiu de Catalunya[b][2] i dels Països Catalans[3] i un dels més populars del món.[4] És conegut sobretot pel seu equip de futbol professional masculí, que juga a la primera divisió del futbol espanyol. L'estadi on juga els partits com a local actualment és l'Estadi Olímpic Lluís Companys, amb 17.064 abonats amb localitat[5] per una capacitat de 49.472 espectadors.

Fundat el 29 de novembre de 1899 com a club de futbol per un grup de joves futbolistes suïssos, catalans i britànics encapçalats pel ciutadà suís Joan Gamper, es va registrar oficialment el 5 de gener de 1903.[6] És el club de futbol més antic de Barcelona,[c][7] el segon de Catalunya,[d] i el quart club de futbol professional actiu més antic del territori espanyol.[e]

A diferència de la majoria de clubs esportius professionals a tot el món, el FC Barcelona no és una Societat anònima esportiva,[8] és a dir, que la propietat del club recau en els seus 148.000 socis,[f] essent el setè club de futbol amb més socis del món.[9] Els seus seguidors són coneguts com a culers, i tenen 1.264 penyes repartides per tot el món el 2022.

Segons les estadístiques que realitza l'IFFHS, el FC Barcelona va ser el millor equip de futbol masculí europeu i mundial de la primera i segona dècada del segle xxi,[g][10] i lidera el rànquing global del segle amb 5427 punts amb una diferència de 388 punts sobre el segon classificat (Reial Madrid).[11] És a més l'equip de futbol els jugadors del qual més vegades han figurat als podis del FIFA World Player (19) i de la Pilota d'Or (34).[cal citació][h]

Va ser uns dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol el 1928 i l'Associació Europea de Clubs[i] i és un dels tres clubs que sempre ha jugat a la Primera Divisió juntament amb el Reial Madrid i l'Athletic Club.[12] Ha estat el primer campió històric de la competició, és el seu segon club amb més títols, i té el rècord de la màxima puntuació en una sola edició.[j] L'equip masculí de futbol és un dels equips amb més trofeus del món, dels quals destaquen amb dades de 2023, 27 títols de primera divisió, 31 títols de Copa del Rei de futbol, 14 Supercopes d'Espanya,[13] 5 Copes d'Europa, 5 Supercopes d'Europa, 4 Recopes d'Europa, 3 Copes de Fires i 3 Mundials de Clubs.[14] És el tercer club amb més títols internacionals (20), per darrere del Reial Madrid, amb 31; i l'Al-Ahly, amb 26.[15] És per tant l'equip espanyol amb més títols estatals i un dels clubs més prestigiosos d'Europa i del món. A 2022, el primer equip masculí de futbol ha guanyat 94 títols oficials, cosa que el converteix en el primer equip amb més títols dels Països Catalans i el segon de l'estat espanyol.[16] El Barça és l'únic equip d'Europa que ha disputat sempre, des del 1955, alguna de les quatre competicions europees; l'únic club de la lliga espanyola que ha aconseguit guanyar les tres competicions més importants el mateix any (la Copa, la Lliga i la Lliga de Campions) la temporada 2008-09 i 2014-15; junt amb el FC Bayern de Múnic, l'únic europeu d'aconseguir-ho més d'una temporada, i l'únic equip que ha assolit en un mateix any (2009) els 6 títols més importants (tres d'internacionals i tres d'estatals).[17] Com a club poliesportiu és el segon club europeu amb més Copes d'Europa (48), després del CSKA Moscou.[18][k] La temporada 2010-11 va ser la més reeixida globalment del club, amb 14 títols: 3 de l'equip de futbol masculí, bàsquet i futbol sala, 2 d'handbol i hoquei patins i 1 de futbol femení.[19]

El club compta amb un segon equip masculí professional, el Futbol Club Barcelona B, i un de femení professional, el Futbol Club Barcelona (femení), i alhora compta amb dos equips juvenils, així com equips de formació en totes les categories i en la majoria de les especialitats esportives, els quals permeten de nodrir els primers equips amb el major nombre possible de jugadors del planter.

El club disposa de seccions professionals masculina i femenina de futbol, i masculines de bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala, totes en l'elit de les competicions esportives europees de clubs, i 9 seccions no professionals d'hoquei herba, atletisme, patinatge artístic, hoquei gel, voleibol masculí i femení, rugbi, FC Barcelona-Institut Guttmann de bàsquet amb cadira de rodes i bàsquet femení. És el primer club europeu a ser campió continental a la branca masculina i femenina, i el primer a assolir un triplet amb totes dues.[20] Així mateix, els medallistes olímpics que han representat l'entitat blaugrana han conquerit dotze ors, vint-i-vuit plates i trenta-dos bronzes a les diferents disciplines esportives.[21]

Nou exintegrants del club van ser inclosos al Saló de la Fama del Futbol Internacional, un projecte dedicat a preservar la memòria de rellevants personatges de la història del futbol.[22] Entre ells hi ha Johan Cruyff, Diego Maradona, Ricard Zamora, Luís Figo, Ronaldo Nazário, Hristo Stoítxkov, Pep Guardiola i Ronaldinho de Assis, als quals s'uneix Ladislau Kubala com a «degà», o d'especial transcendència.[23]

El seu màxim rival és el Reial Madrid Club de Futbol en rivalitat amb transcendència a nivell mundial als partits coneguts com el clàssic,[24] tot i que també manté una gran rivalitat amb el Reial Club Deportiu Espanyol en els partits coneguts com derbi barceloní.[⇨]

Història

Categoria principal: Història del Futbol Club Barcelona

1899-1920: Els primers anys

Fotografia de Joan Gamper el 1910

El 29 de novembre de 1899, Hans Gamper, juntament amb un grup d'esportistes, funden el FC Barcelona al Gimnàs Solé. Entre els dotze fundadors del club hi havia sis catalans, tres suïssos, dos anglesos i un alemany. El nom original escollit fou Foot-ball Club Barcelona, en anglès, i es va designar al suís Walter Wild com a primer president del club.

A finals de la seva primera dècada va aconseguir els seus primers títols, una Copa d'Espanya i una Copa dels Pirineus.

Durant els anys 1910 el club va fer un gran salt, tant esportiu com social: va guanyar dues Copes d'Espanya i tres Copes dels Pirineus, i va arribar als 3000 associats, convertint-se ja en una de les societats més populars de Catalunya. L'equip jugava els seus partits en un camp situat al carrer Indústria de Barcelona. La imatge dels aficionats blaugrana asseguts d'esquena sobre la tanca del camp és l'origen de la denominació de culers amb què són coneguts popularment els aficionats blaugranes. També el 1915, el club va crear la seva primera secció poliesportiva, la d'atletisme.

1920-1930: Primera època daurada

Primer equip de la temporada 1928-1929.

Els anys vint representen el Barça de l'edat d'or. Es va passar de 3.000 a 11.000 socis[25] i, el 1922, es va estrenar el primer gran estadi del club, el Camp de les Corts, amb capacitat per a 20.000 espectadors.[26] Van ser anys en què el club va guanyar quatre Copes d'Espanya i, el 1929, la primera Lliga espanyola de la història. Durant aquesta dècada el Barça va crear les seves seccions de bàsquet, rugbi i hoquei herba.

El 14 de juny de 1925, el públic barcelonista al Camp de les Corts xiula l'himne espanyol. El dictador espanyol Primo de Rivera tanca l'estadi i el president Gamper ha de dimitir.[27]

Aquest període acaba amb el suïcidi de Gamper el 30 de juliol del 1930, a causa de la depressió provocada per problemes personals i econòmics.

1931-1939: Davallada, II República i Guerra Civil: el president Suñol afusellat

Posteriorment, coincidint amb l'adveniment de la Segona República, es va produir un descens del nombre de socis que es va agreujar amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936. Aquell any, a més, el president del club Josep Sunyol, era assassinat per les tropes franquistes.[28] El club va acabar la dècada amb només 2.500 socis.

1940-1950: La difícil postguerra

Durant els anys 40, el club va anar superant a poc a poc la seva crisi social i esportiva. El president Enrique Piñeyro, designat el 1940, i proper del poder franquista, hispanitza el nom del club, Club de Fútbol Barcelona, i modifica l'escut, on els quatre pals vermells de la bandera de Catalunya són reduïts a dos pals, en un intent d'imitar la bandera espanyola. A poc a poc l'equip es va refent, conquerint tres lligues espanyoles, una Copa d'Espanya, dues Copes Eva Duarte de Perón i una Copa Llatina.El cinquantè aniversari és celebrat amb alegria, amb un escut sobre el qual la bandera catalana és finalment restablerta.

1951-1958: Cinc copes, Kubala i l'afer Di Stefano

Kubala l'any 1953

El fitxatge de Ladislau Kubala el 1950 fou la pedra angular sobre la qual es va construir un equip que,[29] en aquesta dècada, van aconseguir tres Lligues espanyoles, cinc Copes d'Espanya, dues Copes Eva Duarte de Perón, tres Copes Duward, dues Copes Llatina, dues Copes Martini Rossi, una Copa de Fires i una Petita Copa del Món. L'any següent del fitxatge de Kubala, l'equip aconseguí cinc trofeus en una mateixa temporada. Aquest equip és conegut com el "Barça de les cinc copes".[30]

Un altre fet destacat d'aquesta dècada va ser la celebració el 1953 de les primeres eleccions semidemocràtiques (hi van votar només els socis masculins) a la presidència del club. Aquell mateix any hi va haver un conflicte amb el Reial Madrid pel fitxatge d'Alfredo Di Stéfano.

El Barça, "més que un club"

La frase "Més que un club" a la graderia del Camp Nou

Malgrat les adversitats, la massa social va créixer fins als 38.000 socis, que van deixar petit el Camp de les Corts, de manera que es va construir un nou estadi, el Camp Nou, inaugurat el 1957.[29]

L'estadi del FC Barcelona restà com un dels pocs escenaris públics on els afeccionats s'expressaven amb una certa llibertat i el club esdevingué el millor ambaixador de Catalunya a l'exterior. Va ser en aquells anys quan es deia que, pel seu simbolisme, Barcelona era "més que un club", a partir del discurs de presa de possessió del càrrec de president de Narcís de Carreras, el 1968.[31]

1958-1960: El Barça d'Helenio Herrera

Amb Helenio Herrera com el entrenador, Luis Suárez (guanyar la Pilota d'Or el 1960), Sándor Kocsis i Zoltán Czibor, l'equip va guanyar 2 Campionats de Lliga espanyola, 1 Copa del Rei i 2 Copes de Fires. Aquests títols, no obstant, no van aconseguir compensar la derrota a la final de la Copa d'Europa del 1961 ni la crisi social generada per les marxes el tècnic argentí i Luis Suárez a l'Inter de Milà, amb el qual el conjunt italià guanyaria dues Copes d'Europa.[32]

1961-1972: Llarga crisi dels seixanta

La dècada de 1960 va tenir menys èxit per al club, amb el Reial Madrid monopolitzant la Lliga i del delicat estat de l'economia del club derivat de la construcció del Camp Nou. L'únic motiu de joia per als blaugrana va ser la final de Copa del 1968, en la qual el Barça s'imposà per 0-1 al Reial Madrid en l'Estadi Santiago Bernabéu. Malgrat els escassos èxits esportius, el nombre de socis augmentarà de 39.000 fins a 55.000. En l'àmbit internacional, el Barça s'ha de conformar amb una Copa de Fires guanyada l'any 1966 davant el Reial Saragossa.

1973-1978: Arribada de Johan Cruyff

Durant els anys 70 va continuar l'imparable augment de socis del club: es va passar dels 55.000 als 80.000. Van ser els anys en els quals el futbol espanyol va obrir les portes als estrangers i el club va fitxar alguns dels millors jugadors del món com ara Johan Cruyff, Johan Neeskens, Hugo Sotil, Hansi Krankl o Allan Simonsen. L'equip de futbol va conquistar durant aquesta dècada una Lliga espanyola, dues Copes del Rei, una Finalíssima de la Copa de Fires, i una Recopa d'Europa. Cap el final de la dictadura, el club va anar assumint de nou els símbols de la catalanitat del Barça.

1978-1988: Recopa de Basilea i Núñez

Equip titular de la semifinal de la Copa d'Europa contra el PSV Eindhoven, 1978

L'any 1978 va arribar a la presidència del club Josep Lluís Núñez, que dirigiria el club durant les dues dècades següents.

Durant els anys 1980 es van fer grans inversions en fitxatges de grans estrelles, com ara Maradona, Schuster o Gary Lineker, però l'equip de futbol només va poder guanyar a Espanya una lliga, tres Copes del Rei, una Supercopa i dues Copes de la Lliga. En l'àmbit europeu, es van guanyar dues Recopes d'Europa, però va tornar a caure en una final de la Copa d'Europa, la disputada a Sevilla el 1986 davant de l'Steaua de Bucarest.

El 1979, el club va comprar La Masia, una casa de pagès construïda el 1702, perquè servís de residència als joves del planter. Més tard tindria un paper important en l'èxit futur de club.[33]

El més positiu de la dècada de 1980 va ser l'ampliació del Camp Nou,[29] l'increment de socis, que va superar la xifra dels 100.000, la revitalització econòmica del club i els èxits de les seccions de bàsquet, handbol i hoquei sobre patins, que van conquistar importants títols espanyols i europeus.

1988-1996: Johan Cruyff entrenador i el Dream Team

L'equip de futbol, entrenat per Johan Cruyff[34] amb figures com Koeman, Guardiola, Stoítxkov, Romário, Laudrup, Zubizarreta o Bakero, va guanyar quatre Lligues consecutives entre el 1991 i el 1994, i el 20 de maig de 1992 va conquerir el seu títol més preat: la Copa d'Europa, a l'estadi de Wembley i davant la UC Sampdoria.[35] Durant aquests anys, l'equip va fer un gran joc i va ser conegut popularment com el Dream Team.

L'equip es va dissoldre l'any 1994, després de la derrota a la final de la Copa d'Europa per 4-0 a Atenes davant l'AC Milan.[36]

Els diversos enfrontaments entre Cruyff i la directiva esclaten el 18 de maig del 1996.[37] El president Josep Lluís Núñez anuncia la fulminant destitució del tècnic a manca de dues jornades per al final de la Lliga.

1995-2000: Final de Núñez i Centenari

El traumàtic comiat de Johan Cruyff va crear una gran crisi social en el club, que no va desaparèixer malgrat els títols aconseguits per Bobby Robson i Louis van Gaal, i va acabar desembocant en la dimissió de Núñez l'any 2000. També l'any 1999, el club va celebrar el seu Centenari.

La dècada dels 90 a suposar també una gran dècada per a les seccions més importants. L'equip de bàsquet a més dels èxits nacionals, va arribar a la final de la Copa d'Europa fins a quatre ocasions. L'equip d'handbol va esdevenir el millor equip d'handbol del món: va guanyar tots els títols, entre els quals destaquen sis Copes d'Europa. L'equip d'hoquei sobre patins va assolir entre altres títols, dues Copes d'Europa i quatre OK Lligues.

2001-2003: Transició presidencial sense títols

La curta era Gaspart s'inicia, a més a més, amb l'inesperat fitxatge pel Reial Madrid del davanter portuguès Luis Figo.[l] Gaspart, apressat pel cas Figo, malbarata els diners percebuts per la clàusula de rescissió del portuguès amb fitxatges que no ofereixen el rendiment esperat. Els tres anys de Gaspart com a president es van saldar sense títols futbolístics, i amb una freqüent rotació d'entrenadors. La secció de bàsquet, això sí, assolí grans èxits (entre ells l'Eurolliga 2002-2003)[38].

2003-2012: "Laporta president", Josep Guardiola i el millor Barça de la història

2003-2010: Presidència de Joan Laporta: dues Lligues de Campions i quatre Lligues

Joan Laporta després del pregó de la Festa Major de Sant Cugat del Vallès el 2008

Després de la dimissió de Gaspart va arribar a la presidència Joan Laporta,[39] que va afrontar una profunda renovació esportiva, econòmica i social.

2003-2006: Rijkaard, Ronaldinho i la segona Champions

Amb Frank Rijkaard d'entrenador i un equip de figures encapçalades pel Ronaldinho, l'equip va aconseguir el campionat de Lliga 2004-05, ia més, va aconseguir guanyar dues Lligues espanyoles consecutives en repetir èxit el 2006, i la segona Lliga de Campions, i la massa social del club va superar per primera vegada a la història la xifra dels 140.000 socis.

2006-2008: Crisi esportiva i institucional

Aquesta etapa va acabar al final de la temporada 2007-08, després de dos anys sense títols i enmig d'una greu crisi institucional i esportiva, amb la destitució del llavors entrenador Frank Rijkaard (30 de juny del 2008) i la presentació d'una moció de censura contra Joan Laporta i la seva Junta Directiva (9 de maig de 2008).

2008-2012: L'era Guardiola

Josep Guardiola, abans d'un partit al Camp Nou. 2009.
Imatge de les 6 copes aconseguides pel FC Barcelona durant l'any 2009.

Amb l'arribada de Pep Guardiola a al comandament de l'equip, el Barcelona amb conquistant la Lliga, la Copa i la Lliga de Campions[m], va aconseguir el triplet per primer vegeda a estat espanyol i el cinquè equip d'Europa en fer-ho.[40]

El Barça en derrotar de l'Athletic Club a la Supercopa d'Espanya de 2009 i derrotar el FC Xakhtar Donetsk a la Supercopa d'Europa de 2009[41] i conquesta Campionat del Món de Clubs, es va convertir en el primer equip de la història del futbol a guanyar sis copes.[42] El Barcelona va aconseguir el maig del 2010 la seva segona Lliga consecutiva, amb un total de 99 punts, xifra que cap altre club havia arribat abans.[43]

La temporada 2010-11 el FC Barcelona guanya la Supercopa d'Espanya, la Lliga i la quarta Lliga de Campions.

Després de la consecució de la Supercopa d'Espanya, Supercopa d'Europa,[44] Mundial de Clubs[45] i Copa del Rei a la temporada 2011-12, es tancava l'era Guardiola amb catorze títols guanyats de divuit possibles.

Presidència de Sandro Rosell

El 13 de juny de 2010 Sandro Rosell va guanyar les 12es eleccions a la presidència del club.[46]

El 10 de desembre de 2010 la junta directiva va fer públic un acord a partir del qual Qatar Foundation posaria publicitat a la samarreta de l'equip de futbol durant cinc anys a canvi del pagament de 170 milions d'euros.[47]

El 23 de gener del 2014, Rosell renuncia al seu càrrec de president a causa de la querella per presumpta apropiació indeguda arran del traspàs de Neymar. El substitueix Josep Maria Bartomeu i Floreta fins a acabar el mandat, el 2016.[48]

2012-2013: Etapa tràgica de Tito Vilanova

La temporada 2012-13 comença amb canvi a la banqueta, la de Josep Guardiola per Tito Vilanova.[49] Malgrat que va perdre la Supercopa d'Espanya davant del Reial Madrid per la regla dels gols en camp contrari, l'equip aconsegueix la millor primera volta de la història de la Lliga (18 victòries i un empat). Finalment, l'equip es proclama campió l'11 de maig de 2013. Caigué a la Copa del Rei derrotat pel Reial Madrid CF i a les semifinals de la Champions League pel FC Bayern de Múnic.

El dia 19 de juliol del 2013, el president Sandro Rosell anuncia que Tito Vilanova no seguirà al capdavant de l'equip per la recaiguda de la malaltia.[50] El dia 23 de juliol del 2013, la junta directiva fa oficial amb un comunicat el fixatge de l'entrenador argentí Gerardo Martino.[51] Vilanova acabarà morint per les complicacions de la malaltia que patia el 25 d'abril del 2014 a Barcelona.[52]

2013-2020: Inestabilitat institucional i presidència de Bartomeu

El 'Tata' Martino

La temporada 2013-14 va començar amb la 'Tata' Martino com a tècnic i el debut del fitxatge estrella de la temporada; Neymar.[53] A la Supercopa d'Espanya es proclamen campions gràcies a la regla del gol de visitant, després d'empatar en els dos partits amb l'Atlètic de Madrid.

El gener de 2014, Sandro Rosell dimiteix com a president del club a causa d'evasió fiscal en el traspàs de Neymar. Prenent el càrrec el seu vicepresident primer Josep Maria Bartomeu.[48] El club també es va enfrontar a un altre repte, després que la FIFA acusa al Barça de realitzar infraccions en la inscripció de jugadors menors de 18 anys, se'ls impedeix fitxar jugadors per dos cicles (fins a juny de 2015).[54] Després d'això el club recorre la sanció sent aquesta ajornada.

Van quedar eliminats en Lliga de Campions per l'Atlètic de Madrid amb un total de 2 a 1 en quarts de final.[55]

El 16 d'abril, van perdre la final de Copa del Rei davant el Reial Madrid amb un resultat de 2 a 1 a Mestalla.[56] Van quedar en segon lloc després d'empatar davant el mateix equip en l'última jornada al Camp Nou, fet que va fer que Martino anunciés la seva dimissió.[57][58]

L'era Luis Enrique

Luis Enrique celebrant la consecució de la Supercopa d'Europa 2015 amb el Barça.

Es dona inici a la temporada 2014-15 amb la presentació de Luis Enrique com a nou entrenador del primer equip. El 17 de maig l'equip es proclama campió de Lliga.[59] A la setmana següent, guanya la Copa.[60] El Barça va acabar la temporada proclamant-se campió de la Lliga de Campions per cinquena ocasió a la seva història,[61] i convertint-se així en l'únic equip que aconsegueix dos triplets.

La temporada 2015-16 va començar amb la conquesta la Supercopa d'Europa[62][63] i Mundial de Clubs[64] i va finalitzar amb el títol de Lliga[65] i la Copa, aconseguint el seu setè doblet nacional.[66]

La temporada 2016-17 va ser l'última de Luis Enrique a la banqueta blaugrana causa de la seva renúncia producte del degast que implica el treball, segons el mateix entrenador.[67] Guanya la Supercopa d'Espanya a l'Sevilla FC per un global de 5-0.[68][69] El 8 de març de 2017, Barcelona protagonitza la remuntada més gran de la història de la Lliga de Campions derrotant per 6-1 al Paris Saint-Germain FC (marcador global 6-5), tot i perdre l'anada a França per un marcador de 4-0.[70] Va repetir títol de Copa.[71]

L'era Valverde i Quique Setién

Ernesto Valverde, va ser l'entrenador de l'Athletic Club durant la Supercopa d'Espanya 2015. Finalment dirigiria el Barça després de la marxa de Luis Enrique.

El 29 de maig de 2017, l'ex jugador Ernesto Valverde és nomenat successor de Luis Enrique[72][73] signant un contracte de dos anys amb opció per a un any més.[74] El Barça guanya la Lliga[75] i Copa[76] la temporada 2017-18.[77] El Barça estableix un nou rècord de partits sense perdre (43) a la història de la Lliga.[78] Pitjor sort pateix a la Lliga de Campions amb una inesperada derrota amb l'AS Roma.[77]

La temporada 2018-19 comença amb l'obtenció de la Supercopa d'Espanya 2018 en què va ser la primera final disputada fora del territori espanyol. Amb aquest títol, Messi es va convertir en el jugador més premiat de la competició amb vuit títols, i del club amb trenta-tres, superant Iniesta. Repeteix títol de Lliga,[79] però perd la final de Copa davant al València CF i queda eliminat de la Lliga de Campions pel Liverpool FC.

El 2 de desembre de 2019 Lionel Messi va guanyar la Pilota d'Or per sisena vegada a la seva carrera, convertint-se així en el jugador més premiat en guanyar-lo en les edicions de: 2009, 2010, 2011, 2012, 2015, i 2019.[80]

El 13 de gener de 2020, Quique Setién va substituir Ernesto Valverde, després de la derrota davant de l'Atlètic de Madrid a la Supercopa d'Espanya,[81] però després de ser eliminat als quarts de final de la Lliga de Campions per 2-8 contra el Bayern de Múnic, va ser destituït.[82] Seria substituït dos dies després per Ronald Koeman.[83]

El creixent descontentament dels aficionats per l'empitjorament de les finances i el declivi en el terreny de joc les temporades anteriors va portar Josep Maria Bartomeu a anunciar la seva dimissió com a president el 27 d'octubre del 2020 per evitar enfrontar-se a una moció de censura.[84]

2021-present: Segona etapa de Joan Laporta i era post Messi

El 7 de març del 2021, Joan Laporta va ser elegit president del Barcelona amb el 54,28% dels vots.[85] El Barcelona va guanyar la seva 31a Copa del Rei, el seu únic trofeu sota la direcció de Koeman, després de derrotar a l'Athletic Club per 4-0 a la final.[86]

Temporada 2021-22

El 5 d'agost del 2021, malgrat que el Barcelona i Lionel Messi havien arribat a un acord i de la clara intenció de les dues parts per signar un nou contracte, l'acord no es va poder produir a causa dels obstacles financers i estructurals que plantejava la normativa de la lliga espanyola.[87] El 10 d'agost es va anunciar que Messi havia fitxat pel París Saint-Germain de la Ligue 1 francesa com a agent lliure, posant fi a la seva etapa de 21 anys amb el Barcelona.[88] Els mals resultats a la Lliga i a la Lliga de Campions van portar a la destitució de Ronald Koeman el 28 d'octubre, sent substituït per Xavi Hernández,[89] que no va poder revertir el rendiment a la Lliga de Campions i l'equip va haver de competir a l'Europa League per primera vegada des de la temporada 2003-04, quedant posteriorment eliminat a quarts de final.[90] El primer equip de futbol no va aconseguir cap títol.[91]

Temporada 2022-23

L'1 de juliol de 2022, l'estadi va passar a anomenar-se oficialment "Spotify Camp Nou". Va ser la primera vegada a la història del club que es va arribar a un acord amb un soci que adquireix els drets de denominació de l'estadi.[92] El 15 de febrer de 2023 es va fer públic el Cas Negreira o Barçagate per la possible corrupció esportiva involucrant José María Enríquez Negreira, exàrbitre de futbol espanyol que fou vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres entre el 1994 i el 2018, que hauria rebut 7,3 milions d'euros del FC Barcelona mentre estava en compliment de les seves funcions al CTA, i en no poder comprovar que els diners es van fer servir per influir en les actuacions dels col·legiats, s'estudia en un possible delicte de blanqueig de capitals.[93] En aquesta temporada, totes les seccions professionals de l'entitat (futbol, futbol femení, bàsquet, handbol, futbol sala i hoquei patins) van aconseguir el títol de lliga.[94]

Temporada 2023-24

A causa de les obres del Spotify Camp Nou, l'equip va començar a jugar a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Durant el mercat de fitxatges de l'estiu 2023, el club va fitxar İlkay Gündoğan, João Cancelo, João Félix, Iñigo Martínez i Oriol Romeu. Durant la temporada 2023-2024, el Barça jugarà a l'Estadi Lluís Companys. L'equip tornarà al Camp Nou el novembre de 2024 amb unes 60.000 localitats disponibles, aproximadament, tot i que les obres de l'estadi no acabaran fins a l'any 2026.

Temporades de futbol

Categoria principal: Temporades del FC Barcelona
CM (Copa Macaya), CB (Copa Barcelona), CC (Campionat de Catalunya), FAC (Campionat de l'Associació de Clubs), LM (Lliga Mediterrània), LC (Lliga Catalana)
Campionat del Món de Clubs, Champions League, Supercopa d'Europa, Recopa d'Europa, Copa de Fires, Petita Copa del Món, Lliga espanyola, Copa del Rei, Supercopa d'Espanya, Copa de la Lliga, Copa Catalunya / Supercopa de Catalunya

Colors i símbols

Colors

S'han exposat diverses teories contra el disseny blau i grana de la samarreta del Barcelona. La percepció habitual és que els colors van ser escollits per Joan Gamper i són els del seu equip de casa, el FC Basel.[95]

Símbols oficials

Escut

L'equip jugava en els seus orígens amb l'escut de Barcelona, caironat amb quatre quarters, amb una ratapinyada damunt un corona, i era envoltat per dues branques, una de llorer i una altra de palmera.[96] L'escut propi de l'entitat neix del concurs públic que instituí l'entitat el 1910, que va guanyar el disseny de Santiago Femenia.[97] El suggeriment de Femenia es va convertir en l'escut que llueix avui el club, amb algunes petits variacions. L'escut consta de la Creu de Sant Jordi a la part superior esquerra amb la bandera catalana al costat, i els colors de l'equip a la part inferior.

Himne

Al llarg de la seva història, el club ha tingut diverses himnes oficials. L'actual himne oficial, també anomenat Cant del Barça, va ser creat i estrenat l'any 1974, amb motiu dels actes del 75è aniversari del club. La lletra fou escrita per Jaume Picas i Josep Maria Espinàs, i la música és de Manuel Valls Gorina.[98] La versió oficial és interpretada per la Coral Sant Jordi.

Amb motiu dels actes del centenari del club, el cantautor Joan Manuel Serrat el va interpretar en directe, sobre la gespa del Camp Nou.

Mascota

Des del 29 d'octubre de 1924 el Barça té una mascota oficial, dissenyada per la Valentí Castanys: Avi del Barça, amb samarretes del Barça de la dècada del 1960 i la dècada del 1970, pantalons també antics, tradicional barretina i una bandera del Barça.

Influència en altres clubs

El club ha influït en altres entitats esportives, com el naixement del Barcelona SC d'Ecuador,[99] el canvi de colors de la samarreta del Crystal Palace Football Club el 1974,[100] el canvi de de disseny de l'escut del Forest Green Rovers (2009-2011),[101] i el naixement i nom del FC Barsa Sumy.[102]

Instal·lacions

Categoria principal: Instal·lacions del Futbol Club Barcelona

Estadi

Spotify Camp Nou

L'Estadi del FC Barcelona és el Spotify Camp Nou, propietat del mateix club. Inaugurat el 1957 al barri de les Corts de Barcelona, té una capacitat de 99.354 espectadors, tots asseguts. És un dels estadis catalogats com a "Estadi Cinc Estrelles" per la UEFA, fet que l'habilita per acollir finals de la Lliga de Campions, Recopa i Copa de la UEFA, com ha passat en 15 ocasions.

Des d'agost de 2023, per una important remodelació de l'estadi, l'equip masculí de futbol juga a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, amb una capacitat màxima de 55.926 espectadors i modernitzat per a l'ocasió amb una inversió superior als set milions d'euros compartida entre club (60%) i Ajuntament (40%) destinats a la millora dels accessos i la mobilitat de l'entorn.[103]

La remodelació del Spotify Camp Nou, adjudicada per 900 milions d'euros a l'empresa turca Limak Construction s'estima que estarà acabada la temporada 2025-26.[104] Abans de poder disposar del Camp Nou, el FC Barcelona va tenir dos estadis més, els quals se li anaren fent petits a mesura que creixia la massa social de seguidors:

El 14 de març de 1909 es va inaugurar el Camp del carrer Indústria amb el partit Barça - Català (2-2), del Campionat de Catalunya. El primer gol el va marcar Romà Forns i el segon Charles Wallace. Va ser batejat popularment amb el nom de "L'Escopidora" per les seves reduïdes dimensions.

A causa dels èxits i al creixent nombre de socis l'equip es va traslladar al Camp de Les Corts, inaugurat el 20 de maig de 1922 obra dels arquitectes Jaume Mestres i Josep Alemany, amb el partit Barça - Saint Mirren (2-1). El primer gol es marca Birrel en pròpia porta i el segon d'Alcàntara. Tenia una capacitat d'uns 30.000 espectadors, i que va arribar a tenir una capacitat màxima de 60.000 persones.

Camps anteriors

Centre d'entrenament

Façana principal de la Ciutat Esportiva Joan Gamper
  • La Ciutat Esportiva Joan Gamper, complex esportiu de l'entitat situat a Sant Joan Despí que acull els entrenaments del primer, segon equip i els equips inferiors del club.
  • La Masia de Can Planes o la Masia, residència dels joves de les categories inferiors del club fins a l'any 2011.

Altres instal·lacions

Seus socials
  • 1899–1910 Carrer de Montjuïc del Carme, 5 (Gimnàs Solé)
  • 1910–1914 Plaça de Goya (cerveseria Moritz)
  • 1914–1915 Rambla de Canaletes, 9, 1r.
  • 1915–1916 Rambla de les Flors, 18, 2n.
  • 1916–1919 Xalet del camp del carrer de la Indústria (entre París i Urgell)
  • 1919–1921 Carrer d'Aribau, 21, entresòl
  • 1921–1924 Carrer del Pintor Fortuny, 1, 1r.
  • 1924–1928 Plaça del Teatre, 2, 2n.
  • 1928–1929 Via Laietana, 28, 2n.
  • 1929–1932 Xalet al passeig de Gràcia a la cantonada amb Diputació
  • 1932–1938 Carrer del Consell de Cent, 333 1r.
  • 1938–1939 Ronda de Sant Pere, 2 1r.
  • 1939–1941 Gran Via de les Corts Catalanes, 629 bis 1r.
  • 1941–1960 Xalet al passatge de Méndez Vigo, 4
  • 1960–1966 Pau Claris, 180, a la cantonada amb Provença
  • 1966–1978 Av. de Joan XXXII, (la Masia)
  • 1978– Av. d'Arístides Maillol, s/n
Font: [1]

Societat

Junta directiva

Categoria principal: Directius del FC Barcelona

El president escull els membres de la Junta directiva, que són ratificats per una assemblea de "socis compromissaris": 300 socis majors de 18 anys elegits per sorteig i que, durant un període de dos anys, participen en les assemblees anuals de socis, amb veu i vot, en representació de tots els socis del club.

La Junta Directiva inicial, constituïda a 19 de març de 2021, està formada pels directius següents:[108][109][110]
Junta Directiva
  • Joan Laporta i Estruch - President
  • Rafael Yuste i Abel - Vicepresident primer. Àrea esportiva
  • Maria Elena Fort i Cisneros - Vicepresidenta. Àrea Institucional
  • Eduard Romeu i Barceló - Vicepresident. Àrea econòmica
  • Antoni Escudero i Martínez - Vicepresident. Àrea Social
  • Juli Guiu i Marquina - Vicepresident. Àrea de Màrqueting
  • Josep Cubells i Ribé - Secretari. Directiu responsable del bàsquet
  • Ferran Olivé i Cànovas - Tresorer
  • Josep Maria Albert i Turcó - Vocal. Directiu adjunt al Conseller Delegat
  • Xavier Barbany i Canaleta - Vocal. Directiu responsable de l'hoquei
  • Miquel Camps i Font - Vocal. Portaveu adjunt de la Junta Directiva
  • Alfons Castro i Sousa - Vocal. Directiu responsable de Seguretat
  • Josep Ignasi Macià i Gou - Vocal. Directiu responsable de l'Àrea Social
  • Aureli Mas i Raldiris - Vocal. Directiu responsable del futbol sala
  • Xavier Pugi i Hernández - Vocal. Directiu responsable del futbol femení
  • Àngel Riudalbas i Codina - Vocal
  • Joan Solé i Sust - Vocal. Directiu responsable de l'handbol
  • Joan Soler i Ferré - Vocal. Directiu responsable del futbol formatiu


Patrocini

Proveïdor de l'uniforme
Patrocinador principal
Patrocinador secundari
  • 2003–2004 Fòrum (màniga esquerra)[113]
  • 2004–2013 TV3 (màniga esquerra)
  • 2011–2022 UNICEF (posterior de la samarreta)
  • 2014–2021 Beko (màniga esquerra)
  • 2022– ACNUR (posterior de la samarreta)
  • 2023– Ambilight TV (màniga esquerra)

Dimensió social

Jugadors, tècnics i la directiva, lliuren l'ofrena del club al Diada Nacional de Catalunya.

El club, considerat com l'entitat social més coneguda de Catalunya a l'exterior,[114] ha complert al llarg de la seva història, per a molts aficionats, una funció representativa de defensa dels valors catalanistes, que el club ha defensat públicament en múltiples ocasions.[n] El club, a més, també s'ha manifestat formalment i públicament en suport de les reivindicacions de major autonomia per a Catalunya i va signar manifestos de suport a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.[115] Aquesta trajectòria de defensa dels valors catalans va ser reconeguda el 21 de desembre del 1992 quan la Generalitat de Catalunya, presidida per Jordi Pujol, li va atorgar el Premi Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga el Govern de Catalunya.[o]

El club sempre s'ha significat per activitats i gestos en defensa de la cultura i la llengua catalana, la qual ha estat la llengua oficial de tots els documents del club, tret dels anys de dictadura franquista, en la qual va condecorar tres vegades a Francisco Franco.[116] Excepte en aquest mateix període, el capità de l'equip sempre ha lluït igualment la bandera catalana com a braçalet distintiu.[117]

El FC Barcelona s'ha manifestat públicament a favor del reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes, promovent l'organització de partits amistosos entre la selecció de Catalunya i altres seleccions internacionals com Brasil o Argentina, sinó que ha cedit gratuïtament les seves instal·lacions com a seu de les trobades i ha prestat tots els seus esportistes.[118] A més, el club ha signat manifestos públics a favor de la causa. Durant la presidència de Joan Laporta, ell mateix i algun jugador com Oleguer Presas van participar en una campanya publicitària de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes que, sota l'eslògan «una nació, una selecció», va ocupar espais publicitaris en una gran quantitat de mitjans de comunicació escrits i audiovisuals de Catalunya. Alguns historiadors i assagistes, com Manuel Vázquez Montalbán, van arribar a apuntar que, per a molts catalans, el FC Barcelona compleix a Catalunya el paper substitutori de la selecció catalana al concert internacional, malgrat la llarga tradició d'esportistes espanyols d'origen no català i d'estrangers que ha tingut el club.[119] Aquests assagistes apunten que aquest és un dels motius pels quals el club barcelonista compta amb equips en tantes disciplines esportives diferents com el bàsquet, handbol, hoquei sobre patins, atletisme, voleibol, etcètera.[119]

Tot i la seva vinculació amb idees catalanistes, el club ha comptat sempre amb gran quantitat d'aficionats i fins i tot socis a tot Espanya, atrets pels valors esportius del club[cal citació], els quals detalla el propi club. Alguns historiadors[Qui?], tot i això, han apuntat que, a més de l'admiració pels valors esportius, molts aficionats espanyols simpatitzaven amb el Barcelona en veure al club català l'alternativa al «centralisme polític» amb què identificaven el Reial Madrid[cal citació],[120] especialment durant els anys de la dictadura franquista, fonament equivocat,[121] ja que va repercutir a tots els clubs del país.[122] Va ser aquells anys quan es va encunyar la frase que el F. Barcelona era més que un club, que es va convertir en l'eslògan més conegut de l'entitat.[123]

D'altra banda, i com han apuntat diversos historiadors, el club també va aglutinar, especialment durant les primeres dècades de vida, els simpatitzants del republicanisme.[124] Des de principis del segle xx diferents fets apunten la complicitat dels dirigents del club amb els ideals republicans.[124]

El moment de major distanciament entre el club i la monarquia espanyola va tenir lloc sota el regnat d'Alfons XIII i durant la dictadura de Primo de Rivera. A l'estadi de Les Corts, els aficionats del Barcelona havien manifestat crítiques a la dictadura i exhibit algunes pancartes contra el règim. Finalment, el 14 de juny de 1925 els 14.000 aficionats de l'estadi van escridassar la Marxa Reial, interpretada per una banda de música.[125] Dies més tard, el Capità General i Governador Civil de Barcelona Joaquim Milans del Bosch va dictar una ordre que va clausurar l'estadi durant sis mesos i va obligar a dimitir Hans Gamper com a president del club i exiliar-se a Suïssa durant una temporada.[125] L'ordre de cloenda de l'estadi justificava la mesura indicant que «en la societat esmentada hi ha persones que combreguen amb idees contràries al bé de la Pàtria»,[125] com recull l'historiador Jaume Sobrequés a la seva obra F.C. Barcelona: cent anys d'història. Va ser la sanció més dura que ha rebut el club en tota la història. Com assenyala el mateix Sobrequés, el punt culminant del compromís del club amb els principis republicans va tenir lloc a partir del 1931, quan es va proclamar la Segona República Espanyola i, sobretot, a partir de l'inici de la Guerra Civil espanyola quan, el 1936, el FC Barcelona es va convertir voluntàriament en «Entitat al servei del govern legítim de la República».[126]

Després del restabliment de la democràcia a Espanya el 1977, el club ha anat perdent aquesta connotació política. Va normalitzar les seves relacions amb la corona espanyola i en diverses ocasions expedicions formades per dirigents i esportistes del club han ofert els seus trofeus al Palau de la Zarzuela.[127] El festeig i posterior matrimoni de la Infanta Cristina de Borbó i de Grècia amb el jugador d'handbol del FC Barcelona Iñaki Urdangarin va fer freqüent a finals dels anys 1990 i principis dels anys 2000 la presència de membres de la família reial espanyola al Palau Blaugrana, inclòs el Rei Joan Carles I.[128] L'últim gest de complicitat entre el club i la Casa Reial va tenir lloc el 17 de maig de 2006, amb motiu de la final de la Lliga de Campions de la UEFA 2005-06, quan els Reis van acudir a París per mostrar la seva suport al conjunt blaugrana i, conclòs el matx, van baixar a la gespa a felicitar els jugadors de l'equip amb el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, declarat seguidor del conjunt barcelonista, i el president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall.[129]

En el terreny religiós, i malgrat que el fundador del club, Hans Gamper i els seus primers dirigents eren protestants, el club va adquirir a partir dels anys 1940, després de la Guerra Civil espanyola, un caràcter marcadament catòlic. Van ser habituals les ofrenes del club al Monestir de Montserrat,[130] i fins i tot l'estadi del Camp Nou compta amb una capella al costat dels vestidors, amb una reproducció de la Verge de Montserrat.[131] El 1982, el papa Joan Pau II va rebre el carnet de soci número 108.000 del club, amb motiu d'una missa multitudinària que va oficiar al Camp Nou.[132]

En els darrers temps el club s'ha significat pels seus gestos solidaris. A principi dels anys 1980 ja va organitzar un partit amistós en benefici d'Unicef, en què el Barça es va enfrontar al Camp Nou a l'equip Human Stars, una selecció dels millors futbolistes del món.[133] A mitjan els anys 90 va tornar a repetir-se l'experiència. També en aquesta dècada el club es va implicar en la lluita contra la droga, organitzant diversos partits en col·laboració amb la Fundació d'Ajuda contra la Droga, els beneficis de la qual es van destinar al Projecte Home.[134]

Amb l'arribada de Joan Laporta a la presidència, el club va manifestar la intenció d'incrementar la seva implicació en causes socials, expressant el desig que el club sigui reconegut mundialment pel seu tarannà solidari. En aquest sentit, a finals de l'any 2005, el FC Barcelona va organitzar un partit amistós al Camp Nou davant d'una selecció conjunta de jugadors israelians i palestins, que per primera vegada van compartir equip.[135]

El 13 de desembre del 2008, coincidint amb la disputa d'el Clàssic, el club va iniciar l'emissió del seu canal de televisió Barça TV de manera gratuïta a TDT per a tot Catalunya fruit d'un acord amb el Grup Godó.[136] El canal temàtic del club es va crear fa gairebé una dècada i continua les emissions en la modalitat de pagament per a la resta d'Espanya.[cal citació]

El club també és present a les xarxes socials com a part de la seva gestió social. Es troba a Facebook, Twitter, Instagram i Youtube,[137] sent el primer club d'Espanya en arribar «a un acord amb Youtube».[138]

Afició

El terme culer és el nom col·loquial que reben els seguidors del Futbol Club Barcelona.[139]

Hom situa l'origen de la denominació "culers" en una anècdota referida al primer camp de futbol en el qual jugà el club, situat al carrer Indústria de Barcelona. Aquest camp no tenia graderies i els afeccionats s'havien d'asseure a la part alta del mur que envoltava el camp, de manera que la gent que caminava pel carrer en un dia de partit, veia una fila de culs arrenglerats. Malgrat haver canviat d'estadi dues vegades fins a l'actual Camp Nou, el sobrenom ha perdurat.[140]

Agermanaments i rivalitats de futbol

L'afició del Barcelona està agermanada amb aquells del Tenerife, l'amistat entre els dos clubs va néixer a l'inici dels anys noranta quan el Tenerife va vèncer l'última jornada Reial Madrid la 1991-1992 i la 1992-1993 va regalar dos títols al blaugrana. El FC Barcelona manté una forta rivalitat futbolística amb el Reial Club Deportiu Espanyol, equip de la ciutat de Barcelona.[141] El derbi barceloní és el nom que descriu els partits entre ambdós clubs, els més representatius de la ciutat.[141] S'han enfrontat en 216 ocasions, comptant dos partits europeus disputats a la Copa de Fires, amb un balanç de 126 partits guanyats pel Barcelona, davant de 44 de l'Espanyol. Xavi Hernández és el futbolista amb més partits disputats, amb un total de 36, mentre que l'argentí Lionel Messi és el màxim golejador, amb 25 gols.

La rivalitat va néixer en part pels continus enfrontaments que, entre altres coses, eren aguerrits i comptaven amb bons jugadors. Un altre dels fets és perquè van ser pioners del futbol a Barcelona, els més representatius, a això també cal afegir que històricament es van consolidar com els dos millors equips a les competicions organitzades per la Federació Catalana de Futbol.[142]

L'equip culer també disputa l'anomenat clàssic de futbol espanyol davant del Reial Madrid Club de Futbol, uns dels partits més importants i transcendents del món.[143] L'audiència supera els 500 milions d'espectadors i s'acrediten més de 750 periodistes;[144] sovint, és conegut per la premsa especialitzada com el Partit del segle.[145] Al balanç general els madrilenys han guanyat 102 partits davant dels 100 dels barcelonistes, d'un total de 254 trobades oficials. El primer duel oficial es va donar a la semifinals de la Copa de la Coronació, amb un resultat favorable per als barcelonistes per 2-1. La popularitat i importància també rau en la quantitat de trofeus guanyats i la qualitat de jugadors dels dos clubs. A nivell nacional destaquen altres equips com l'Athletic Club i l'Atlètic de Madrid. Barcelona i Athletic són els dos clubs més premiats de la Copa del Rei i han disputat set finals, amb un balanç de cinc victòries i dues derrotes per als blaugranes.

A nivell internacional destaquen els seus enfrontaments amb l'Associazione Calcio Milan italiana,[146] en ser el rival internacional a qui més s'ha enfrontat amb 19 partits,[147] o el Manchester United FC,[148] rival a dues finals de Champions League. Addicionalment, també va tenir intensos enfrontaments amb el Chelsea Football Club,[149] i Paris Saint-Germain Football Club, i per recents disputes esportives davant el FC Bayern de Múnic.[150] Ja amb tints gairebé desapareguts en la història recent es donen amb el Celtic Football Club.[151]

Massa social

Una de les principals característiques distintives del FC Barcelona és la seva naturalesa jurídica: és un dels quatre únics clubs professionals d'Espanya (juntament amb Reial Madrid, Athletic Club i CA Osasuna) que no és una Societat anònima esportiva (SAD), conservant des dels seus orígens el seu caràcter d'associació esportiva sense ànim de lucre, la propietat del qual recau en els seus socis. En aquest sentit, l'òrgan suprem de govern de l'entitat és l'Assemblea i els socis elegeixen el president per sufragi universal directe.[152]

Al juny de 2022 el FC Barcelona registrava al voltant de 143.000 socis, una xifra que el situa com el desè club de futbol amb més associats del món.[153] Així mateix, és el club espanyol amb més abonats: 83.116 al setembre de 2019,[154] per davant dels aproximadament 61.000 del Reial Madrid.[155]

A la temporada 2010-11, el club va aconseguir ingressos propers als 51 milions d'euros per conceptes de socis i abonats.[156]

L'afició pel club ha arribat al punt que una parella belga ha posat el nom de Barça com a nom de pila al seu primer fill, que a més han fet soci del club, el 19 de juliol del 2010 via Internet amb el número 185.508. Es tracta de Barça Beeckman, nascut el 26 d'abril del 2010 a Sint-Truiden, ciutat de Bèlgica. Segons el web del FC Barcelona, Barça Beeckman és el primer soci que es diu com l'equip i no tenen constància que ningú més al món es digui així.[157]

Actualment, segons un estudi alemany, el Barcelona és el club amb més seguidors a Europa.[158]

Penyes

Les penyes són una part molt important del barcelonisme, La primera d'elles fou la Penya Solera de Castellar del Vallès fundada l'any 1946.[159] En 2023 hi ha constituides 1.265 penyes amb 170.000 penyistes,[160] mentre en 2006 eren 1.333 penyes actives i 165.000 penyistes,[159] formades com a associacions independents sense ànim de lucre, amb la finalitat de mantenir i projectar el sentiment i la història del club arreu del món. D'altra banda, també ajuden a fomentar la germanor entre els seus socis i simpatitzants mitjançant les diferents activitats que realitzen al llarg de l'any. Un cop l'any el club juntament amb una penya organitzen la trobada mundial de penyes (normalment, el setembre o l'octubre). Altres trobades, com les de zona o organitzades per diferents motius, són comunicades també al club, el qual envia un o més representants. Els grups de suport més destacats[cal citació] son la degana i ja desapareguda Penya Solera, Sang Culé, Penya Almogàvers, Boixos Nois i Dracs 1991 Supporters.

Els Boixos Nois son un d'grup radical de suport fundat el 1981.[161] La Comissió Estatal contra la Violència els declarà grup radical violent en 2019, prohibint-ne l'exhibició de simbologia en els camps de futbol.[162] Els Casuals, presumptament liderats per Ricardo Mateo Lucho,[163] van enfocar la seva activitat al crim organitzat durant la dècada de 1990 i la dècada de 2000 dedicant-se a la seguretat de clubs nocturns, tràfic de drogues i robatoris a narcotraficants, pallisses i apunyalaments per encàrrec, entre d'altres.[164]

Fundació FC Barcelona

Logo de la Fundació Futbol Club Barcelona, entitat creada pel club.

El club destina el 0,7 % del pressupost anual a la Fundació Futbol Club Barcelona, encaminada a projectes humanitaris.[165] A partir de 2006, el club es va comprometre a realitzar una donació no inferior a 1,5 milions d'euros a Unicef, perquè aquesta ho destini a millorar les condicions de vida dels nens de tot el món.[166] El primer projecte conjunt dels dos organismes va estar destinat als nens víctimes de la sida a Swazilàndia.[167] A més, va posar el nom de l'organització a l'espai central del seu primer equipatge, sent la primera vegada que lluïa publicitat a les samarretes de l'equip de futbol.[168]

Com a part de la gestió social, la fundació ha col·laborat amb altres entitats governamentals i socials per fomentar l'educació infantil, l'esport, la cultura i la salut. Entre els seus principals aliats es troba l'UNICEF, UNESCO, l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC), entre d'altres.[169]

Agrupació Barça Jugadors

L'Agrupació Barça Jugadors neix doncs com una entitat sense ànim de lucre per ajudar econòmica o socialment als exjugadors que ho necessitin. Per tal de fer realitat aquests fins socials, l'any 1995 es va crear La Fundació Barça Veterans, la presidència de la qual va ser assumida per Ladislau Kubala. El capital fundacional va ser donat per entitats i particulars molt sensibilitzats amb els antics jugadors i amb els colors del FCB. Aquest fons és intocable i això garanteix la supervivència de la Fundació, una de les joies més preuades de l'entitat blaugrana. L'objectiu és ajudar els exjugadors en tot allò que els faci falta, a partir de les rendes que genera aquest capital fundacional.

Acadèmies

Barça Escola Barcelona

La Barça Escola Barcelona és una escola de futbol formatiu ubicada a Barcelona. El seu objectiu és dotar nens i nenes d'entre 6 i 12 anys dels conceptes bàsics del futbol per poder afrontar amb garanties d'èxit els reptes esportius que se'ls plantegin en el futur, també se'ls transmeten els valors que representa el Barça: humilitat, esforç, ambició, respecte i treball en equip. Tant els entrenaments com els partits es porten a terme a les instal·lacions de la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

Barça Escola Bàsquet

La Barça Escola Bàsquet és l'escola oficial de bàsquet del FC Barcelona. El seu objectiu és dotar nens i nenes d'entre 4 i 12 anys dels conceptes bàsics del futbol per poder afrontar amb garanties d'èxit els reptes esportius que se'ls plantegin en el futur, també se'ls transmeten els valors que representa el Barça: humilitat, esforç, ambició, respecte i treball en equip. Els entrenaments es realitzen al Centre Esportiu Municipal Arístides Maillol Les Corts. Els partits es juguen a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

Barça Escola Futsal

La Barça Escola Futsal és l'escola oficial de futbol sala del FC Barcelona. El seu objectiu és dotar nens i nenes d'entre 6 i 12 anys dels conceptes bàsics del futbol per poder afrontar amb garanties d'èxit els reptes esportius que se'ls plantegin en el futur, també se'ls transmeten els valors que representa el Barça: humilitat, esforç, ambició, respecte i treball en equip. Els entrenaments es fan a la Pista interior de parquet de l'INEFC de Barcelona. Els partits es juguen a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

Cultura

Mitjans de comunicació

Mitjans propis

Barça TV
Eusebio Sacristán entrevistat pel canal del club Barça TV

Barça TV fou un canal de televisió esportiu dedicat íntegrament a l'actualitat del club. Va fer la seva primera emissió el 27 de juliol de 1999 sota el nom de Canal Barça. Els eixos principals de la programació del canal eren la informació, entreteniment, partits en directe del primer equip de futbol, dels equips del planter en totes les categories, partits històrics del FC Barcelona i programes específics que observaven i mostraven la realitat del teixit social barcelonista. El canal es produïa i emetia íntegrament en català, tot i que a les plataformes de pagament es disposava de dues pistes d'àudio addicionals que tradueixen a l'anglès i al castellà la programació. Les instal·lacions de la televisió oficial del club estaven al mateix estadi del FC Barcelona, destacant els platós a la zona mixta —a l'àrea dels vestidors— i a la tribuna del Camp Nou.

El mes de febrer del 2004 Canal Barça va passar a denominar-se Barça TV, després que el club tornés a adquirir els drets d'exclusivitat, fins aleshores en mans de Telefónica Sports. Des del 2008, Barça TV emet en obert per TDT al Principat de Catalunya. Després de 24 anys d'emissió, el club va anunciar que el canal tancaria el 30 de juny del 2023.[170]

Barça One

Barça One és una plataforma d’streaming amb contingut gratuït sobre el club en tres idiomes: català, castellà i anglès.[171] Es va presentar de forma oficial el 4 d'abril de 2024.[172]

R@dio Barça
R@dio Barça és una emissora de ràio per internet pròpia del Futbol Club Barcelona que ofereix les retransmissions dels partits, oficials i amistosos, del primer equip de futbol del club. Les retransmissions són ofertes en català, anglès i castellà.
Plana web

El club disposa d'una pàgina web, que està gestionat sota la supervisió de la direcció del club, s'ocupa de totes les notícies del club i dels resultats dels equips esportius del club, està en sis idiomes: català, anglès, castellà, xinès , japonès i francès.[173] Ampliada informativament amb plataformes a les xarxes socials com Facebook o Twitter.

Revistes i butlletins del FC Barcelona
Tot Barça

Revista de futbol que es publicà a Barcelona el 1979.[174] Estava escrita en castellà amb alguns articles en català. L'any 1979 desaparegué.

R.B. Revista Barcelonista. Barça
Al juny del 1981 s'anuncià la suspensió de la revista R.B. Revista Barcelonista, però la capçalera fou venuda a Joan Gaspart. El setembre del 1981 inicià una nova època amb el nom Barça incorporat a la capçalera. La publicació fou vinculada a la candidatura de Josep Lluís Núñez a la presidència del Futbol Club Barcelona.
Fem Barça!
Butlletí efímer sobre el FC Barcelona, creat al 1988 només es van editar 3 números.Tenia una periodicitat mensual. Tenia una secció dedicada a les penyes i una altra on s'acostava al perfil més personal dels jugadors emblemàtics de l'època.[175]
La Veu del Club
Butlletí sobre el FC Barcelona creada a l'octubre de 1998, en l'època del president Josep Lluís Núñez Va començà en format diari i al quart número evoluciona a revista grapada amb més de 32 pàgines amb periodicitat mensual. Es van imprimir 29 números fins al setembre de 2002.[175]
Revista Barça
3a etapa

Barça és una revista bimensual que des de 2002 tracta sobre tots els afers relacionats amb el Futbol Club Barcelona. S'hi poden trobar novetats, història, estudis o anàlisis tècniques, consells, entrevistes, reportatges, món social i institucional, trobades, iniciatives.[176] La revista la reben tots els socis i penyes del club a casa.

Barça Camp Nou

La publicació "Barça Camp Nou" és una publicació editada pel mateix club (mitjançant el seu departament de comunicació), que es reparteix gratuïtament coincidint amb els partits de Lliga i Copa del Rei que es juguen a "casa", al Camp Nou. La publicació es començà a editar a finals d'octubre del 2005 i la reben els aficionats del FC Barcelona que acudeixen a l'estadi.

La informació prèvia del partit, amb les últimes notícies relacionades i un ampli informe tècnic del rival, ocupa gran part del contingut habitual de "Barça Camp Nou" on també es poden consultar totes les estadístiques i classificacions. Les seccions del club també tenen cabuda en el diari del Barça, que en cada número dedica les dues pàgines centrals a una anàlisi en profunditat d'un tema monogràfic o a un pòster. Habitualment, el diari té 16 pàgines.

Mitjans propers al club

A més dels diaris esportius actuals més coneguts com l'Sport, El Mundo Deportivo, El 9... destaquen algunes mitjans de comunicació rellevants com: Mundo Gráfico, Stadium, 4-2-4, Barcelona Deportiva, Barrabás, Dicen..., El Once, Futbolín, Hoja del Lunes, Lean, Olimpia, Vida Deportiva, R.B. Revista Barcelonista ... .

Cobertura mediàtica a Espanya

Per a l'equip de futbol, LaLigaTV por M+,[p][177] DAZN LaLiga[q][177][178] i GOL PLAY[r][179] tenen els drets per retransmetre els partits de la Lliga. Els partits de la Copa del Rei són retransmesos per Movistar Plus+[s][180] i TVE.[t][181] Tanmateix, els partits de la Supercopa d'Espanya són retransmesos per Supercopa de España por M+ i Movistar Plus+.[u][180] A més Liga de Campeones por M+[s][182] retransmet els partits de la Lliga de Campions.

Per a l'equip de filial masculí, FEF TV i Esport3 té els drets per retransmetre els partits de la Primera Federació.

Per a l'equip de filial femení, Esport3 té els drets per retransmetre els partits de Primera Federació Femenina.

Per a l'equip de juvenil masculí, Movistar Liga de Campeones té els drets per retransmetre els partits de la Lliga Juvenil de la UEFA.

Per a l'equip de futbol femení, DAZN LaLiga[s] i GOL PLAY[v] tenen els drets per retransmetre els partits de Liga F. Els partits de la Lliga de Campions Femenina de la UEFA són retransmesos per DAZN.

Per a l'equip de bàsquet masculí, #Vamos por Movistar Plus+[w][183] i Deportes por Movistar Plus+[x][183] tenen els drets per retransmetre els partits de la Lliga ACB de bàsquet. Els partits de la Copa del Rei[y] i Supercopa espanyola són retransmesos per #Vamos por Movistar Plus+.

Per a l'equip de bàsquet femení, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Liga Femenina,[z] Copa de la Reina[y][183] i Copa de la Reina.[aa][183] Tanmateix, els partits de l'Eurolliga de bàsquet són retransmesos per Movistar Plus+.[184]

Per a l'equip d'hoquei herba masculí, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Divisió d'Honor masculina A. Els partits de la Copa del Rei són retransmesos per Eurosport.

Per a l'equip d'hoquei herba femení, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Lliga Ibedrola d'Hoquei. Els partits de la Copa de la Reina són retransmesos per Eurosport.

Per a l'equip de futbol sala, ATM Broadcast[s] i TVE[r] tenen els drets per retransmetre els partits de la Liga Nacional i Copa d'Espanya.[s] Els partits de la Copa del Rei i Supercopa d'Espanya són retransmesos per TVE. Tanmateix, els partits de la UEFA Futsal Champions League són retransmesos per GOL PLAY.[ab]

Per a l'equip d'handbol, GOL PLAY i LaLiga+ tenen els drets per retransmetre els partits de la Lliga ASOBAL. Els partits de la Lliga de Campions són retransmesos per DAZN[185] i Esport3.[ac]

Per a l'equip de rugbi, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Divisió d'Honor i Copa del Rei.

Per a l'equip de voleibol masculí, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Superlliga Masculina. Els partits de la Lliga de Campions són retransmesos per Eurosport.

Per a l'equip de voleibol femení, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Superlliga Femenina. Els partits de la Lliga de Campions són retransmesos per Eurosport.

Des dels seus orígens, el Futbol Club Barcelona hagi tingut una estreta relació amb el món de la cultura, especialment, amb la cultura catalana.[186][187][188] Els estatuts del Club de 1932 ja deien que el Barça "és una associació de caràcter cultural i esportiu".[189] El Club i els seus jugadors han estat una font d'inspiració per a escriptors, músics, artistes plàstics, periodistes, dibuixants, gent del teatre i del cinema.[190][191]

En la literatura, alguns grans escriptors catalans es van inspirar en el club. El 1957, amb motiu de la inauguració del Camp Nou, Josep Maria de Sagarra dedicà un poema titulat Blau i grana.[192] El poeta Manuel Vázquez Montalbán escrivia regularment sobre la seva visió de l'equip. Van sorgir algunes expressions que van quallar a l'imaginari popular, com la d'identificar el Barça amb "l'exèrcit desarmat de Catalunya". També va deixar escrit que "el Barça és l'única institució legal que uneix l'home del carrer amb la Catalunya que podia haver estat i no va ser".[193][194]

Els grans aniversaris han estat ocasions propícies perquè el Club fes partícip de les seves activitats grans figures del món cultural. Noms com els de Josep Segrelles, Joan Miró i Antoni Tàpies han signat cartells commemoratius, de la mateixa manera que Jaume Picas i l'escriptor Josep Maria Espinàs, amb motiu del 75è aniversari del club, van fer la lletra del Cant del Barça, l'himne actual, amb música de Manuel Valls.[98]

El món blaugrana també ha estat font d'inspiració en les arts plàstiques, amb noms com Jordi Alumà, Josep Maria Subirachs, Antoni Tàpies o Josep Viladomat, que va fer l'escultura de l'Avi del Barça a la Masia. Salvador Dalí va retre homenatge al 75è aniversari del club amb un aiguafort.[195]

En les arts escèniques, la música també hi ha estat present, des del tango que Gardel va dedicar a Samitier a les cançons de Joan Manuel Serrat, La Trinca i molts altres. El teatre també ha estat una bona forma per expressar els sentiments dels seguidors blaugrana, des dels cuplets del Paral·lel d'abans de la Guerra Civil o sainets com El partit del diumenge, de Castanys, fins a textos més recents, com El culékulé, de Xavier Bosch.[196]

En moments de dificultat política o de manca de llibertats, el Barça ha estat refugi i mitjà d'expressió d'activitats culturals i artístiques. L'any 2013 el Club va posar en relleu el pla 'Barça Cultura', una iniciativa que impulsa l'àrea de relacions institucionals i protocol amb l'objectiu d'oferir el FC Barcelona com a plataforma per promoure la cultura a Catalunya.[197] El 2022, FC Barcelona i Òmnium signen un conveni per promoure la llengua catalana, la cultura i el país.[198]

Són molts els documentals i pel·lícules que s'han creat al llarg de la història per plasmar els èxits i el recorregut del club al llarg dels anys. L'any 1974 es va produir un documental en blanc i negre titulat Barça, 75 años de historia del Fútbol Club Barcelona produït Jordi Feliu, coincidint amb la celebració del setanta-cinquè aniversari de la fundació del club.La durada del film és d'una hora i 46 minuts.[199] Presenta la història del club des de la seva fundació, i la problemes polítics i socials als quals ha estat exposat el club.[200]

L'any 2004 es va produir un altre documental, titulat FC Barcelona Confidential, la pel·lícula tractava de l'arribada del president Joan Laporta a la presidència del club l'any 2003, i del canvi positiu que va viure el club a l'inici de la presidència de Laporta, econòmicament i pel que fa als resultats de l'equip després de quatre anys que l'equip va passar sense campionats abans que Laporta assumís la presidència del club,[201] L'última producció documental va ser la pel·lícula Barça Dreams produït Jordi Llompart el setembre del 2015, té una durada de dues hores, la pel·lícula va tocar el recorregut del club durant els seus 115 anys d'història i els jugadors més importants que van jugar al club, amb clips dels partits del club i diverses entrevistes amb alguns dels jugadors i entrenadors de l'equip, amb alts efectes visuals i tecnologia 3D.[202]

L'any 2012, el canal MBC, dins del programa de televisió Khawater presentat pel periodista saudita Ahmad Al Shugairi, va presentar un episodi de la vuitena temporada del programa titulat Un viatge al cor del FC Barcelona, l'episodi va incloure un reportatge sobre el club i la seva història, i l'Al-Shugairi va recórrer diverses instal·lacions del club, com el Camp Nou i el museu,[203] El setembre de 2016, diversos jugadors de l'equip, entre ells Neymar, Marc-André ter Stegen, Luis Suárez, Andrés Iniesta i Jordi Alba, van aparèixer en un anunci de Gillette, en donar a conèixer l'acord de col·laboració entre el club i l'empresa especialitzada en l'àmbit dels productes d'afaitar i de cura personal.[204]

Més recentment, el desembre de 2022, Amazon Prime Video va llançar una docuserie de cinc capítols anomenada FC Barcelona: A New Era.[205] Va documentar el club passant temps amb el cos tècnic i els jugadors entre bastidors tant dins com fora del camp al llarg de la seva temporada 2021-22. El setembre de 2023, Amazon Prime Video va llançar la segona temporada amb una docuserie de cinc capítols. Es centra en la seva temporada 2022-23 entre bastidors.[206]

S'han publicat desenes de llibres en diversos idiomes que recullen la història del club en els seus més petits detalls, el primer dels quals va ser el llibre Cincuenta años de Barcelona es va publicar l'any 1949, i un dels llibres més importants és El siglo del Barça 100 años en imágenes presentant en imatges la història del club al llarg de cent anys amb motiu del centenari de la fundació del club.

Filmografia

Estil de joc

L'estil de joc del FC Barcelona està marcat per l'exigència dels seus socis de veure guanyar l'equip fent un joc atractiu.[211] L'afirmació d'aquesta exigència s'atribueix a l'època de Ladislau Kubala, que durant una dècada (1951-1961) va dirigir brillantment el joc blaugrana.[212] Helenio Herrera, que paradoxalment es va donar a conèixer als anys 60 adaptant el catenaccio, una tàctica basada en una defensa molt sòlida, va alinear un equip al Barça entre els anys 1958 i 1960, disposat en un 4-2-4 especialment centrat en l'atac i bonic. joc, encapçalat per jugadors ràpids i tècnics: Kubala, Sándor Kocsis i Luis Suárez,[213] el primer espanyol a guanyar la Pilota d'Or l'any 1960.

Formació 4-3-3

L'any 1971, després d'una dècada de fracàs, el president Agustí Montal Costa va incorporar l'entrenador dels Països Baixos Rinus Michels, que acabava de conduir l'Ajax Amsterdam a la victòria a la Copa de d'Europa. Aquest últim importa a Barcelona els seus principis de joc coneguts com el «futbol total», caracteritzat per alguns fonaments tècnics i tàctics: retenció de pilota, mobilitat i joc d'un sol toc.[214] Més una manera de jugar que una estratègia, el futbol total ve d'un requisit: que els jugadors ataquen i defensen. Michels demana als seus jugadors que ajustin les seves posicions i els seus recorreguts per aprofitar l'espai lliure que deixa l'equip contrari, gràcies a moviments reflexius, automatismes treballats i una excel·lent resistència. L'equip acostuma a jugar en una formació 4-3-3, amb tots els jugadors que han de poder moure's amunt i avall a voluntat. Els laterals, recolzats pels laterals atacants, animen els passadissos i han de poder explotar tota l'amplada del camp per crear buits en la defensa contraria.[215]

Amb el fitxatge del Pilota d'Or neerlandès Johan Cruyff l'any 1973, el Barça va trobar un jugador capaç d'aplicar aquests principis de joc a la perfecció i portar el seu equip a la conquesta del campionat. Tot i una trajectòria relativament limitada quan van marxar l'any 1978, l'equip de Michels i Cruyff és llegendari als ulls dels barcelonins perquè els havia retornat el seu orgull esportiu, paral·lelament al renaixement de la identitat catalana després de la caiguda del franquisme.[216]

Després dels encanteris poc convincents de Lucien Muller i Rife (que tanmateix van portar el club a la seva primera victòria de la Recopa d'Europa) i els decebedors retorns d'Herrera i Kubala la 1980-81, el president Núñez va incorporar l'alemany Udo Lattek, un dels entrenadors més gloriosos del moment. Tàctic reconegut que busca aprofitar al màxim els defectes del rival, imposa un joc directe i agressiu als barcelonins, als quals exigeix un treball atlètic exigent i una cultura de l'esforç,[217] que no agrada al líder blaugrana Maradona. Tot i guanyar tres copes, inclosa una Recopa d'Europa, en la seva primera temporada, Lattek va ser substituït abans de finalitzar la seva segona temporada per l'argentí César Luis Menotti, guanyador de la Copa del Món 1978. Aquest últim planteja un joc més construït i tècnic, amb l'objectiu de mantenir la pilota, però sempre basat en una important agressivitat per part dels seus jugadors. Aquesta agressivitat arribarà al màxim durant la lluita entre els barcelonins, Maradona al capdavant, i els jugadors de l'Athletic Club a la final de la Copa del Rei 1984.

El 1984, va ser el torn de l'anglès Terry Venables de provar sort. Munta un bloc compacte disposat en 4-4-2,[218] sòlid fins i tot aspre, però terriblement efectiu,[216] que permet al Barça guanyar el campionat per primera vegada des del 1974, per després arribar a la final de Copa d'Europa la temporada següent. Però la derrota del Barça als penals davant el Steaua de Bucarest, sense que el seu equip aconseguís marcar un cop (0-0, 0-2 de penals), després el seu fracàs davant el Reial Madrid a la lliga la temporada següent, malgrat les arribades de Lineker i Hughes, li valdrà la pena ser acomiadat el 1987.[216]

Uns mesos després, Johan Cruyff va tornar al club, aquesta vegada com a entrenador. Busca aplicar les mateixes receptes que el seu mentor Michels:[219] circulació ràpida de la pilota, moviment perpetu dels jugadors,[218] cobertura mútua i ús de les ales per a la màxima ocupació del camp.[216] Renova profundament la plantilla associant joves del centre de formació amb estrelles estrangeres amb talent, que s'adhereixen al sistema de joc proposat. Els jugadors es beneficien d'una gran llibertat, que han d'utilitzar per trobar les millors solucions col·lectives.[218] El 4-3-3 bàsic, proper al de Michels, es converteix en 3-4-3 quan el lliure Koeman puja per donar un cop de mà als seus migcampistes. Josep Guardiola és l'home bàsic del mig, capaç de repartir el joc entre els laterals Laudrup i Hristo Stoítxkov i el davanter Julio Salinas, que aviat serà substituït per Romário. Després de quatre temporades de domini, marcades per la primera victòria del club a la Copa d'Europa, l'equip va esclatar a la final de la Lliga de Campions 1993-94 contra l'AC Milan. Cruyff va ser finalment acomiadat dos anys més tard.[216]

Després d'un reeixit interludi de l'anglès Bobby Robson, el neerlandès Louis van Gaal, coronat amb la seva victòria a la Lliga de Campions el 1995 amb l'Ajax d'Amsterdam, va ser reclutat. Va establir el mateix sistema que va tenir tant d'èxit per a ell, un 3-4-3 força rígid practicant pressió alta i jugant per les bandes,[216] força proper en el seu disseny al Dream team de Cruyff. Portat pel talent ofensiu de Figo, Rivaldo i Luis Enrique, als quals aviat s'hi van unir Kluivert i molts altres jugadors holandesos, l'equip va guanyar brillantment el campionat el 1998 i el 1999, però va lluitar per concretar el seu domini a la Copa d'Europa, on la seva defensa és massa escassa. li costa eliminacions primerenques. Com que no s'ha adaptat a la vida catalana, van Gaal va ser finalment acomiadat l'any 2000.

El 2003, el nou president Laporta va contractar Frank Rijkaard. L'entrenador es basa molt en les lliçons de Cruyff, el seu antic entrenador a l'Ajax i assessor de Laporta, i les del seu exentrenador italià Arrigo Sacchi: pressió molt alta i línies més ajustades, per a la recuperació de la pilota més ràpida possible.[216] El joc del Barcelona també recorda el toque sud-americà, fet de passades curtes i ràpides.[216] Va optar per una composició 4-3-3 propera a la de Michels, amb com a pedra angular un migcamp amb tres jugadors tècnics, resistents i dotats d'una excel·lent visió de joc (Deco, Xavi, Edmílson, etc.) responsables de conjunt. el ritme del seu equip i obert sobre els laterals Messi i Ronaldinho, amb el suport de laterals, o el davanter Eto'o.[211] A causa del seu altíssim nivell individual, aquests dos últims queden deliberadament molt lliures en els seus moviments, essent la resta de l'equip l'encarregat de cobrir-los.[211] L'equip va obtenir excel·lents resultats del 2004 al 2006, any de la consagració europea, després es va ensorrar amb la baixada del nivell dels seus principals actors.

El Barça el 2008-2009.

Rijkaard va ser substituït el 2008 per Josep Guardiola, que com a jugador va ser el cor del Dream Team de Cruyff abans d'acabar la seva carrera a Itàlia. Reprèn en gran manera els principis de joc del seu predecessor,[220] als quals afegeix una disciplina de ferro i uns estàndards elevats.[221] Iniesta i Busquets s'uneixen a Xavi pel mig, mentre que la marxa de Ronaldinho es compensa amb l'aparició dels joves Pedro i Bojan que porten el club a resultats excepcionals en la primera temporada.[222] Carlos Alberto Parreira, tècnic de la Selecció de futbol del Brasil guanyador del Mundial 1994, considera el desembre del 2010 que el FC Barcelona és el millor equip del món perquè s'ha inventat amb el temps una nova manera de concebre el futbol basant-se en sis aspectes essencials: el lideratge del capità Carles Puyol al terreny de joc, el lideratge de Pep Guardiola fora del terreny de joc, el talent de dos jugadors com Xavi i Iniesta, l'eficiència davant els gols de Messi i Villa, obra de Pedro Rodríguez i finalment imposar el seu joc. independentment de l'oponent.[223]

Sota la direcció de Luis Enrique, l'equip guarda els preceptes heretats del període Guardiola. A més, l'atac, format pel trio Messi, Neymar i Luis Suárez, esdevé la clau de l'equip en relació al mig del camp. El joc del Barça, més ràpid, té com a objectiu servir als atacants pel centre en un mínim de passades que els permetin utilitzar la seva habilitat per eliminar el rival en un contra un i la seva capacitat golejador.[224]

Celebracions i efemèrides

Copa Martini & Rossi

El Copa Martini & Rossi va ser un torneig amistós entre el FC Barcelona, organitzador i diversos clubs europeus de renomals durant els anys 40 i 50.

Torneig Joan Gamper

El Torneig Joan Gamper és un torneig amistós de futbol, organitzat anualment pel club des de 1966 al seu estadi.[225] El torneig es disputa normalment durant el mes d'agost i serveix de preparació de l'equip abans de començar la temporada. El seu nom es deu al fundador del club, Joan Gamper i la copa. El dominador de la competició és el FC Barcelona amb quaranta-cinc triomfs.L'agost 2021 es va començar, l'edició femenina del torneig, a l'estadi Johan Cruyff amb el nom de Torneig Joan Gamper femení. Resultat: Barcelna 6 - 0 Juventus.

Èxits esportius

Font de Canaletes, un lloc de celebració dels títols barcelonistes

La Font de Canaletes (1892), a la Rambla amb la plaça de Catalunya, que amb el temps s'ha convertit en un símbol de la ciutat, és sol ser lloc de reunió dels afeccionats del Futbol Club Barcelona en les celebracions de l'equip.[226]. I els jugadors brinden els seus trofeus al Camp Nou després de conquerir una competició important, a l'inici de partit de la secció de futbol, amb una ovació de tot el barcelonista. A més, al Museu del FC Barcelona ubicat al Camp Nou, es custodien els triomfs de la seccions juntament amb la resta de trofeus conquistats pel club.

Inauguració del Camp Nou

Amb l'arribada de Ladislau Kubala el 1950, i èxits, incloent-hi les cinc copes de la temporada 1951-52, malgrat la seva capacitat per a 60.000 persones, el camp de les Corts resultava insuficient, i el 14 de novembre de 1950, el president Agustí Montal i Galobart comprar uns nous terrenys a l'extrem de la Travessera de Les Corts. Degut a l'existència d'uns possibles terrenys alternatius, el projecte del Camp Nou es va retardar tres anys i les obres començaren l'any 1954, amb Miró-Sans com a president, i finalitzaren el 1957. Finalment, el Camp Nou, fou inaugurat el 24 de setembre del 1957, amb una capacitat de 93.053 espectadors.

En el partit inaugural, el club s'enfrontà a una selecció de jugadors de Varsòvia en què els blaugranes van vèncer per 4-2 (Eulogio Martínez fou l'autor del primer gol).

Noces de plata del club

A principis de desembre de 1924 es commemoren les noces de plata de l'entitat blaugrana, que té un total d'11.277 associats.

Noces d'Or del club

Actes de celebració del 50è Aniversari o les Noces d'Or:

  • 26 de november de 1949. Amistós Barcelona - Kjøbenhavns Boldklub 1-0
  • 26 de november de 1949. Amistós Barcelona - Palmeiras 2-2
  • 4 de desembre de 1949. Torneig Noces d'Or Barcelona - Martinenc 8-0
  • 8 de desembre de 1949. Torneig Noces d'Or Mataró - Barcelona 0-4
  • 11 de desembre de 1949. Torneig Noces d'Or Granollers - Barcelona 0-1
  • 18 de desembre de 1949. Torneig Noces d'Or Barcelona - Sant andreu 2-0
  • 8 de gener de 1950. Torneig Noces d'Or Espanyol - Barcelona ajornat
  • 15 de gener de 1950. Torneig Noces d'Or Badalona - Barcelona 3-9
  • 20 de gener de 1950. Torneig Noces d'Or Sabadell - Barcelona 1-1
  • 22 de gener de 1950. Torneig Noces d'Or Mataró - Barcelona sense dades
  • 5 de febrer de 1950. Torneig Noces d'Or Terrassa - Barcelona 2-1
  • 12 de febrer de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Sants 2-0
  • 19 de febrer de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Jupiter sense dades
  • 26 de febrer de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Sabadell sense dades
  • 12 de març de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Granollers 6-1
  • 23 de març de 1950. Torneig Noces d'Or sant andreu - Barcelona 0-5
  • 26 de març de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Espanyol 7-2
  • 2 d'abril de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Badalona sense dades
  • 16 d'abril de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Mataró sense dades
  • 23 d'abril de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Terrassa 2-2
  • 30 d'abril de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Sants sense dades
  • 11 de maig de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Martinenc 5-0
  • 21 de maig de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Espanyol 4-4
  • 26 de maig de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Jupiter 4-2
  • 8 de juny de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Sabadell 6-0

75è aniversari

El 1974, el Barça celebrà el seu 75è aniversari, i per a l'ocasió, un nou himne va ser cantat en català per un cor de 3.500 veus, abans que el Barça s'enfrontés en partit amistós amb l'equip nacional d'Alemanya de l'Est, a qui derrotà per 2 a 1.

Centenari del club

El 28 de novembre de 1998 van començar els actes de celebració del Centenari del Club. Entre els esdeveniments programats més destacats en la celebració figuren els:

Organigrama esportiu

Plantilla de futbol 2023-2024

La relació de jugadors de la plantilla del Barça la temporada 2023-2024 és la següent:

A 3 gener 2024 [227]
N.Pos.Nac.Jugador
1PORAlemanyaMarc-André ter Stegen Capità 2n
2DEFPortugalJoão Cancelo (Cedit pel Manchester City FC)
3DEFCatalunyaAlejandro Balde
4DEFUruguaiRonald Araújo Capità 3r
5DEFPaís BascIñigo Martínez
6MIGEspanyaGavi
7DAVPaís ValenciàFerran Torres
8MIGIlles CanàriesPedri
9DAVPolòniaRobert Lewandowski
11DAVBrasilRaphinha
13PORPaís ValenciàIñaki Peña
N.Pos.Nac.Jugador
14DAVPortugalJoão Félix (Cedit per l'Atlètic de Madrid)
15DEFDinamarcaAndreas Christensen
16MIGEspanyaFermín López
17DEFEspanyaMarcos Alonso
18MIGCatalunyaOriol Romeu
19DAVBrasilVitor Roque
20MIGCatalunyaSergi Roberto Capità
21MIGPaïsos BaixosFrenkie de Jong Capità 4t
22MIGAlemanyaİlkay Gündoğan
23DEFFrançaJules Koundé

Els equips que disputen la lliga espanyola de futbol estan limitats a tenir en la plantilla un màxim de tres jugadors sense passaport de la Unió Europea. La llista inclou només la principal nacionalitat de cada jugador. Alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun país de la UE:

Barcelona B i juvenils

N.Pos.Nac.Jugador
26PORPaís BascAnder Astralaga
27DAVCatalunyaLamine Yamal
30MIGCatalunyaMarc Casadó
31POREstats Units d'AmèricaDiego Kochen
N.Pos.Nac.Jugador
33DEFCatalunyaPau Cubarsí
38DAVCatalunyaMarc Guiu
39DEFCatalunyaHéctor Fort

Cos tècnic

Categoria principal: Membres del cos tècnic de futbol del FC Barcelona
  • Entrenador: Xavi Hernández
  • Delegat: Carles Naval
  • Preparadors físics: Iván Torres, Andrés Martín, Edu Pons i David Pozos
  • Readaptadors: Jon Álvarez i Juan Carlos ‘Chechu’ Pérez
  • Analistes: David Prats, Toni Lobo, Sergio García i Eloy Jordán
  • Doctors: Dr. Ricard Pruna i Xavier Valle
  • Fisioterapeutes: Carlos Nogueira, Jaume Munill, Xavi López, Raúl Martínez, Pablo Merino, Edu Martínez i Isaac Serrano
  • Psicòloga esportiva: Laia Vinaixa
  • Nutricionista: Sílvia Tremoleda
  • Entrenador del filial: Rafa Márquez

Organigrames

Esportistes

Categoria principal: Esportistes del FC Barcelona

Esportistes destacats

Futbol

Més d'un miler de futbolistes han vestit la samarreta del primer equip del Futbol Club Barcelona al llarg dels seus 123 anys d'història. Els jugadors d'origen estranger (tot i que alguns, nacionalitzats espanyols) han tingut sempre un gran pes en la història del club,[231] i han marcat les èpoques més brillants del conjunt català.[231] Fundat per un grup d'estrangers establerts a Barcelona,[232] inicialment l'equip va estar format per jugadors d'origen majoritàriament anglès, suís i alemany.[232] La majoria d'historiadors consideren que l'hongarès Ladislau Kubala va ser, als anys 1950, la primera gran figura de talla internacional que va militar al conjunt barcelonista.[231] No obstant això va ser a partir dels anys 1970 quan el futbol espanyol va regularitzar la participació de jugadors estrangers, i per tant quan el club va començar a fitxar grans figures internacionals.[231] El FC Barcelona ha comptat des de llavors amb diversos jugadors que, militant al club blaugrana, han conquerit els més prestigiosos trofeus individuals del futbol mundial.[231]

Cinc jugadors del club van ser guardonats amb el premi de FIFA World Player que els acreditava com els millors futbolistes del món: Romário, Ronaldo, Rivaldo, Ronaldinho en dues ocasions consecutives, i Lionel Messi;[233] i sis van ser premiats amb la Pilota d'Or que els acreditava com els millors jugadors del futbol europeu: Luis Suárez, Johan Cruyff en tres ocasions, Hristo Stoítxkov, Rivaldo, Ronaldinho i Messi que va fer història al club en ser el primer del planter a aconseguir-ho.[234] Fins a vint ocasions, un jugador del club ha obtingut la Pilota d'Or, Plata o Bronze, a més de quatre ocasions més en què un jugador ha obtingut un d'aquests guardons havent disputat la primera part d'aquell any al club blaugrana; Ronaldo el 1997 i sent jugador de l'Inter de Milà, i Luís Figo el 2000 pertanyent al Reial Madrid.[234] A més, el club ha comptat amb jugadors posseïdors d'altres grans distincions internacionals com Andrés Iniesta, Xavi Hernández, Michael Laudrup, Samuel Eto'o, Allan Simonsen, Hansi Krankl, Diego Maradona, Gary Lineker o Zlatan Ibrahimović entre d'altres.[235]

Després de la fusió del FIFA World Player amb la Pilota d'Or es va crear la FIFA Pilota d'Or, on el club ha comptat amb nou nominacions (Neymar una vegada, Andrés Iniesta i Xavi Hernández dues vegades i Lionel Messi quatre vegades) i tres primers llocs (tots de Lionel Messi, qui suma un total de set, el jugador amb més guardons del premi).[236]

Els futbolistes que més partits oficials han disputat al FC Barcelona són: Lionel Messi, Xavi Hernandez, Sergio Busquets, Andrés Iniesta, Gerard Piqué i Carles Puyol. L'argentí Lionel Messi amb set-cents setanta-vuit és l'integrant barcelonista amb la quantitat més gran de partits disputats.[237]

Els jugadors que més gols han marcat en competicions oficials són: Lionel Messi, César Rodríguez, Luis Suárez, Ladislau Kubala, i Josep Samitier. Destaca l'argentí Lionel Messi com a màxim golejador històric amb sis-cents setanta-dos gols, i el futbolista que més títols ha aconseguit en la seva estada a l'entitat amb trenta-quatre.

El FC Barcelona ha estat històricament, juntament amb el Reial Madrid, un dels conjunts que més ha contribuït a nodrir la selecció d'España.[238][239] El jugador del club amb més partits internacionals amb la selecció espanyola va ser el centrecampista Xavi Hernández, que va disputar cent trenta-tres partits fins a ser superat per Sergio Busquets, i juntament amb Lionel Messi, Andrés Iniesta, Gerard Piqué i Carles Puyol pertanyen al selectiu de futbolistes barcelonistes del «FIFA Century Club» per haver disputat amb cent o més partits amb la seva selecció nacional absoluta.[240]

Des de la fundació al 1910

Del 1910 al 1920

Del 1920 al 1930

Del 1930 al 1940

Del 1940 al 1950

Del 1950 al 1960

Del 1960 al 1970

Del 1970 al 1980

Del 1980 al 1990

Del 1990 al 2000

Del 2000 al 2010

Del 2010 al 2020

Del 2020 fins avui

Millors jugadors per número

El 8 d'abril de 2020, Marca va anunciar els millors jugadors de futbol per dorsal de la història del FC Barcelona amb dorsals de l'1 al 23.[241]

N.Pos.Nac.Jugador
1PORCatalunyaVíctor Valdés
2DEFBrasilDani Alves
3DEFCatalunyaGerard Piqué
4DEFPaïsos BaixosRonald Koeman
5DEFCatalunyaCarles Puyol
6MIGCatalunyaXavi Hernández
7DAVHongriaLadislau Kubala
8MIGEspanyaAndrés Iniesta
9DAVPaïsos BaixosJohan Cruyff
10DAVArgentinaLionel Messi
11DAVBrasilRivaldo
12PORCatalunyaSalvador Sadurní
N.Pos.Nac.Jugador
13PORXileClaudio Bravo
14DAVFrançaThierry Henry
15DEFIlles BalearsMiquel Àngel Nadal
16MIGCatalunyaSergio Busquets
17DAVIlles CanàriesPedro
18DEFCatalunyaJordi Alba
19DAVPaïsos BaixosPatrick Kluivert
20MIGPortugalDeco
21MIGEspanyaLuis Enrique
22DEFFrançaÉric Abidal
23MIGEspanyaIván de la Peña
Futbol femení

Simona Vintilă, Maribel Domínguez, Marta Cubí, Noemí Rubio, Ani Escribano, Melisa Nicolau, Sonia Bermúdez, Miriam Diéguez, Elixabete Sarasola, Esther Sullastres Ayuso, Marta Corredera, Olga García, Vicky Losada, Jennifer Hermoso

Atletisme

Masculi: José Manuel Abascal, Javier García Chico, Antonio Corgos, Javier Moracho, Colomán Trabado, Gregorio Rojo

Femení: Yulimar Rojas

Bàsquet

Joan Ferrando, Joan 'Nelo' Carbonell, Miquel Carreras, Pere Carrera, Eduard Kucharski, Jordi Bonareu, Jordi Parra, Alfonso Martínez, Francesc Buscató, Jeff Ruland, Norman Carmichael, Manolo Flores, Juan Domingo De la Cruz, Joaquim Costa, Joan Creus, Pedro César Ansa, Juan Antonio San Epifanio, Nacho Solozábal, Chicho Sibilio, Audie Norris, Xavier Crespo, Manel Bosch, Andrés Jiménez, Arturas Karnisovas, Sasha Djorjevic, José Antonio Montero, Xavi Fernàndez, Roger Esteller, Roberto Dueñas, Pau Gasol, Marc Gasol, Juan Carlos Navarro, Rodrigo de la Fuente, Fran Vázquez, David Andersen, Pete Mickeal, Ante Tomic, Dejan Bodiroga, Sarunas Jasikevicius, Jaka Lakovic, Nikola Mirotić, Ricky Rubio, Erazem Lorbek

Ciclisme

Marià Cañardo, Juli Borràs, Joan Juan, Muç Miquel, Joan Mateu Ribé, Josep Campamà, Julián Berrendero, Federico Ezquerra, Antonio Andrés Sancho, Diego Cháfer, Manel Costa, Agustí Miró, Antonio Destrieux, Joan Gimeno, Manuel Izquierdo, Fermín Trueba Pérez, Fernando Murcia, Delio Rodríguez Barros

Gimnàstica

Joaquim Blume

Handbol

Des de 1940: Joan Barbany, José Antonio Cabrera

Des de 1960: Juan Morera

Des de 1970: Valero Rivera, Fernando de Andrés, José Manuel Tauré, Josep Perramon, Francesc López-Balcells, Vicente Calabuig, José Luís Sagarribay

Des de 1980: Eugeni Serrano, Joan Sagalés, Òscar Grau, Erhard Wunderlich, Javier Cabanas, Petrit Fejzullahu, Papitu, Julián López, Veselin Vujović, Veselin Vukovic, Milan Kalina, Joan-Fèlix Martínez, Juan José Uria, Miguel Herrero

Des de 1990: David Barrufet, Iñaki Urdangarín, Enric Masip, Lorenzo Rico, Mateo Garralda, Thomas Svensson, Rafael Guijosa, Fernando Barbeito, Antonio Carlos Ortega, Bogdan Wenta, Andrí Xepkin, Alexandru Dedu, Xavier O'Callahan, Patrik Čavar

Des de 2000: Christian Schwarzer, Iker Romero, Laszlo Nagy, Dejan Perić, Jerome Fernández, Alberto Entrerríos, Juanín García, Dragan Skrbic, Rubén Garabaya, Demetrio Lozano, Víctor Tomás, Albert Rocas, Kasper Hvidt, Siarhei Rutenka

Hoquei patins

Josep Barguñó, Pere Gallén, Antoni Caicedo, Ramon Pons, Joan Brasal, Carles Folguera, Manel Chércoles, Jordi Villacorta, Sergi Centell, Joan Vila, Jordi Vila-Puig, Carles Trullols, Joaquim Paüls, Joan Torner, Josep Enric Torner, Gaby Cairo, Ramon Benito, José Luis Páez, David Páez, Alberto Borregán, Aitor Egurrola

Lluita grecoromana

Emili Ardèvol

Rugbi

Abans de 1960: Antoni Altisench, Francesc Sardà, Gregori Tarramera, Miquel Puigdevall, Lluís Cabot, Eduard Ruiz, Josep Ruiz, Miquel Ruiz, Miquel Blanquet, Martí Corominas, Jordi Juan, A. Gabriel Rocabert, Adrià Rodó, Ramon Rabassa, Fernando Anell, Joan Rovira, Esteve Blanch, Recared Garreta

Entre 1960 i 1975: Joan Recasens, Joan Blanch, Josep Blanch, Jordi Martínez Picornell

Entre 1975 i 1999: Armand Aixut, Enric Font, Manuel Moriche, Cardona, Adrià Rodó, Francesc Baiget, Enric Lobo, Sergi Longhney, Miguel Escoda

Des del 2000, Paco Peña, Camille Riu, Toni Lucas, Rafel Vela, Cristian Carci, Maxime Troquereau, Andrés Martinez Delgado, José Luís Nart, Gorka Etxeberria

Voleibol musculí

Cosme Prenafeta García

Voleibol femení

Nerea Sánchez, Lara Raspall

Capitans

Futbol masculí
Carles Puyol, capità del primer equip entre 2004 i 2014.

Excepte en algun cas, els integrants de la primera plantilla escullen els seus capitans.Es coneix la identitat de 50 dels primers capitans del Barça,[242] tots excepte els que ho van fer durant el període 1937-1939. El primer capità va ser Joan Gamper el 1899. El jugador que més temporades ha estat capitan és Carles Puyol (10 temporades) entre 2004 i 2014.

Capitans actuals d'altres seccions

Guanyadors dels premis

Futbol
Futbol femení
Bàsquet
Handbol

Números retirats

Per a l'equip de futbol, el 21 de Luis Enrique, MIG, 1996–2004 - Temporalment retirat[ae]

Per a l'equip de bàsquet són el número 4 d'Andrés Jiménez, el 7 d'en Nacho Solozábal,[248] el 12 de Roberto Dueñas,[249] l'11 de Navarro i el 15 d'Epi.

Per a l'equip d'handbol, el número 2 d'Òscar Grau, el 4 de Xavier O'Callaghan, el 5 d'Enric Masip,[250] el 7 d'Iñaki Urdangarín, el 8 de Víctor Tomàs,[251] el 14 de Joan Sagalés i el 16 de David Barrufet.[252]

Per a l'equip d'hoquei sobre patins, l'1 d'Aitor Egurrola[253] i el 21 d'Alberto Borregán.[254]

Per a l'equip de futbol sala, el 28 de Francisco Sedano Antolín.[255]

Entrenadors

Categoria principal: Entrenadors del FC Barcelona

Entrenadors de futbol

El primer entrenador a temps complet fou Miles Barron, ja que anteriorment aquesta funció l'exercia el capità de l'equip.[256] Johan Cruyff va ser el tècnic amb més partits dirigits (602), també més temporades a la banqueta del primer equip (vuit anys consecutius, entre 1988 i 1996). Pep Guardiola que assolint el triplet (Copa del Rei, Lliga i Lliga de Campions), i posteriorment en el mateix any 2009 tres títols més que van ser la Supercopa d'Espanya de futbol, la Supercopa d'Europa de futbol, i el Campionat del Món de Clubs de futbol, és el entrenador més laureat amb 14 títols en el quatre temporades (de la 2008-09 a la 2011-12).

Entrenadors de futbol femení

Categoria principal: Entrenadors del Futbol Club Barcelona (femení)

Natalia Astrain, Xavi Llorens, Fran Sánchez, Lluís Cortés, Jonatan Giráldez

Entrenadors destacats de bàsquet

Antoni Serra, Aíto García Reneses, Svetislav Pešić, Xavi Pascual

Entrenadors destacats de handbol

Entrenadors destacats de futbol sala

Marc Carmona, Andreu Plaza

Entrenadors destacats de hoquei patins

Josep Lorente, Jordi Vila-Puig, Carlos Figueroa, Quim Paüls, Ferran Pujalte, Gaby Cairo

Presidents

Categoria principal: Presidents del FC Barcelona

El Futbol Club Barcelona ha tingut 39 presidents i 4 comissions gestores al llarg de la seva història. El fundador del club, el suís Hans Gamper, no va ser, paradoxalment, el primer president: ho va ser l'anglès Walter Wild, ja que era la persona de major edat de les onze que van participar en l'assemblea fundacional del club. Joan Gamper, però, va ser posteriorment president en cinc etapes diferents del club. El president amb més anys de mandat de la història del club va ser Josep Lluís Núñez, que va ocupar el càrrec durant 22 anys, entre 1978 i 2000.

El president del Futbol Club Barcelona és, des de l'any 1978, un soci escollit per sufragi universal per dur la gestió del club.

L'actual president del club és Joan Laporta i Estruch.

Enfrontaments de futbol contra equips dels Països Catalans

La taula següent mostra el rècord dels partits oficials del primer equip de futbol amb els equips de futbol masculí dels països de parla catalana:

#EquipPJPGPEPPGFGCDGPts
1 CE Alcoià10820286+2226
2 Athletic FC211092+74
3 CF Badalona220061+56
4 Benidorm CF440060+612
5 CE Castelló2617546127+3456
6 CD Condal211061+54
7 CE Constància431071+610
8 UE Cornellà110020+23
9 Elx CF543312911041+69111
10 FC Espanya110030+33
11 RCD Espanyol2141254544410227+183420
12 CE Europa84311812+615
13 UE Figueres100101−10
14 CF Gandia110030+33
15 Gimnàstic de Tarragona107213312+2123
16 Girona FC95222711+1617
17 UDA Gramenet21011103
18 Hèrcules CF502417910253+4989
19 UE Eivissa110021+13
20 Novelda CF100123−10
21 CE L'Hospitalet2200100+106
22 UE Lleida10712268+1822
23 Llevant FC5221127+58
24 Llevant UE40305512246+7695
25 RCD Mallorca7343131714577+68142
26 CE Sabadell FC2817565725+3256
27 UE Sant Andreu220031+26
28 Terrassa FC4301115+69
29 València CF2301125860446339+107394
30 Vila-real CF5433101111467+47109
31Total00000000
Font: [257]

Palmarès

Entre tots els equips professionals, en 2024 sumaven 48 Copes d'Europa, entre les 22 d'hoquei patins, 12 d'handbol, 5 de futbol masculí, 3 de futbol femení, 2 de bàsquet i 4 de futbol sala.[258][259] La temporada 2010-11 va ser la més reeixida globalment del club, amb 14 títols: 3 de l'equip de futbol masculí, bàsquet i futbol sala, 2 d'handbol i hoquei patins i 1 de futbol femení.[19]

Futbol

Tornejos estatals

Tornejos internacionals

Tornejos juvenils

Tornejos estatals
  • 18 Copa del Rei Juvenil: 1951, 1959, 1974, 1975, 1976, 1977, 1980, 1986, 1987, 1989, 1994, 1996, 2000, 2002, 2005, 2006, 2011
  • 8 Lliga Nacionala: 1977-78, 1978-79, 1979-80, 1980-81, 1981-82, 1982-83, 1984-85, 1985-86
  • 15 Divisió d´Honor: 1999/00, 2004/05, 2005/06, 2008/09, 2009/10, 2010-11, 2012/13, 2013/14, 2016/17, 2017/18, 2019/20, 2020/21, 2021/22, 2022/23
  • 1 Lliga d'Honor sub-19: 1993-94
  • 4 Copa de Campions: 2004-05, 2008-09, 2010-11, 2021-22
Tornejos internacionals

Tornejos estatals

Tornejos internacionals

Tornejos estatals

  • 31 Lliga ASOBAL: 1968-69, 1972-73, 1979-80, 1981-82, 1985-86, 1987-88, 1988-89, 1989-90, 1990-91, 1991-92, 1995-96, 1996-97, 1997-98, 1998-99, 1999-00, 2002-03, 2005-06, 2010-11, 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2015-16, 2016-17, 2017-18, 2018-19, 2019-20, 2020-21, 2021-22, 2022-23, 2023-24
  • 28 Copa del Rei: 1969, 1972, 1973, 1983, 1984, 1985, 1988, 1990, 1993, 1994, 1997, 1998, 2000, 2004, 2007, 2009, 2010, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, 2022, 2023, 2024
  • 18 Copa ASOBAL: 1994-95, 1995-96, 1999-00, 2000-01, 2001-02, 2009-10, 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2015-16, 2016-17, 2017-18, 2018-19, 2019-20, 2020-21, 2021-22, 2022-23
  • 2 Supercopa Ibèrica: 2022, 2023
  • 24 Supercopa: 1986, 1988, 1989, 1990, 1991, 1993, 1996, 1997, 1999, 2000, 2003, 2006, 2008, 2009, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021
  • 6 Campionat d'Espanya (Handbol A-11): 1944-45, 1945-46, 1946-47, 1948-49, 1950-51, 1956-57

Tornejos internacionals

Tornejos estatals

Tornejos internacionals

Tornejos estatals

Tornejos internacionals

Tornejos estatals

  • 9 Lliga espanyola: 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2019-20, 2020-21, 2021-22, 2022-23, 2023-24
  • 10 Copa de la Reina: 1993-94, 2010-11, 2012-13, 2013-14, 2016-17, 2017-18, 2019-20, 2020-21, 2021-22, 2023-24
  • 4 Supercopa d'Espanya: 2019-20, 2021-22, 2022-23, 2023-24

Tornejos internacionals

Futbol indoor veterans

Tornejos estatals

Tornejos estatals

Tornejos internacionals

Tornejos estatals

  • 2 Lliga espanyola: 1952-53, 1953-54
  • 16 Copa del Rei: 1926, 1930, 1932, 1942, 1944, 1945, 1946, 1950, 1951, 1952, 1953, 1955, 1956, 1965, 1983, 1985

Tornejos internacionals

Voleibol (masculí i femení)

Tornejos estatals

Tornejos estatals

Tornejos internacionals

Tornejos estatals

Tornejos internacionals

Tornejos internacionals

Bàsquet femení (UB Barça)

Tornejos estatals

Medalles (Individuals masculines i femenines)

Tornejos estatals (Col·lectives masculines)

  • 15 Campionat d'Espanya de clubs senior masculí (Aire lliure): 1958, 1963, 1964, 1965, 1970, 1973, 1974, 1975, 1978, 1981, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986
  • 2 Copa d'Espanya de clubs senior masculí (Aire lliure): 2004, 2005
  • 20 Campionat d'Espanya de clubs senior masculí (Pista coberta): 1982, 1983, 1984, 1985, 1986, 1991, 1992, 2005, 2007, 2008, 2010, 2011, 2014, 2015, 2017, 2018, 2019, 2021, 2022, 2023
  • 1 Campionat d'Espanya de clubs junior masculí (Pista coberta): 2007
  • 8 Campionat d'Espanya de clubs senior masculí (Cros): 1966, 1981, 1982, 2007 curt, 2012 curt, 2014 curt, 2016 curt, 2018 curt
  • 3 Campionat d'Espanya de clubs sub-23 masculí (Cros): 1987, 1996, 2017
  • 3 Campionat d'Espanya de clubs sub-20 masculí (Cros): 1966, 1997, 2007
  • 1 Campionat d'Espanya de clubs sub-18 masculí (Cros): 2005
  • 1 Campionat d'Espanya de clubs sub-16 masculí (Cros): 2006

Tornejos estatals (Col·lectives femenines)

  • 1 Lliga Iberdrola femenina: 2021
  • 4 Campionat d'Espanya de clubs sub-20 femení (Aire lliure): 1984, 1986, 1991, 1992
  • 1 Campionat d'España de clubs senior femení (Pista coberta): 1992
  • 7 Campionat d'Espanya de clubs senior femení (Cros): 2005 Llarg, 2009 Llarg, 2010 Llarg, 2011 Llarg, 2016 Curt, 2017 Curt, 2019 Llarg
  • 1 Campionat d'Espanya de clubs sub-20 femení (Cros): 2013
  • 2 Campionat d'Espanya de clubs sub-18 femení (Cros): 2011, 2012

Ciclisme

Tornejos estatals

1r a la Classificació per equips