La seva activitat artística es va formar en el context cultural de la postrevolució mexicana i, ja a partir de vers els anys mil nou-cents vint, Frida va començar a valorar la cultura autòctona, apreciant els valors estètics de l'art popular de Mèxic, demostrant en la seva pintura un sentit dramàtic i violent que es pot trobar també en alguns exvots populars, dels quals en tenia una gran col·lecció.[4] Va formar part, durant els anys 1925 i 1929, d'una tendència estètica de tipus avantguardista europea sorgida a Mèxic,[5] anomenada estridentisme, que tenia com a actitud la construcció d'una nova societat a partir de l'eliminació del vell ordre.[6]
La seva pintura va desenvolupar-se a partir de la influència de diferents estils com el realisme, el surrealisme i el simbolisme. Va saber copsar tot el que tenia al seu voltant –pintures, fotografies, gravats, exvots, exposicions, llibres i viatges–, va estudiar-ho, i això va ajudar-la a definir un estil pictòric propi. Però, com comenta Teresa del Conde en parlar de les pintures de Frida: «cap dels seus quadres hagués pogut generar-se, pel que fa a l'esperit, a partir d'un altre país que no fora Mèxic».[7]
El treball de Kahlo ha estat celebrat internacionalment com a emblemàtic de les tradicions nacionals i indígenes de Mèxic i per les feministes pel que es considera com la seva representació inflexible de l'experiència i la forma femenines.[8]
Durant tota la seva vida va tenir una salut fràgil, patint poliomielitis als sis anys i un greu accident de trànsit als divuit que va fer que hagués de sotmetre's a multitud d'operacions quirúrgiques. El 1929, es va casar amb l'artistaDiego Rivera i, com ell, va donar suport al Partit Comunista.[9]
Biografia«Acta de Nacimiento Frida Khalo» (PDF) (en castellà). Dirección General del Registro Civil de la Ciudad de México. 7 d'agost de 1907. [Consulta: 5 desembre 2018].
↑Puig, Evarist «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.
Bibliografia.
Cercenà, Vanna. Frida Kahlo (en castellà). Barcelona: Laberinto, 2007. ISBN 978-84-8483-312-3.
Conde, Teresa del. Frida Kahlo-Tina Modotti: Frida, la gran ocultadora- Catálogo White Chapel Art Gallery, Londres (en castellà). Mèxic: INBA, 1983.
Herrera, Hayden. Frida: una biografía de Frida Kahlo (en castellà). Barcelona: Planeta, 2004. ISBN 84-08-04580-6.
Kettenmann, Andrea. Frida Kahlo, 1907-1954 : dolor y pasión (en castellà). Köln: Taschen, 1999. ISBN 3-8228-6548-6.
Lozano, Luis-Martín. «Fridha Kahlo. Una relectura para conocer el universo estético de la pintora». A: Frida Kahlo (en castellà). México, D.F.: Oceano : Landucci, 2007. ISBN 9789685059282.
Saborit, Antonio. «El Iztaccíhuatl en el Valle del Anáhuac». A: Frida Kahlo (en castellà). México, D.F.: Oceano : Landucci, 2007. ISBN 9789685059282.
Tibol, Raquel. Frida Kahlo : Una vida abierta (en castellà). México, D.F: Editorial Oasis, 1983. ISBN 9686052771.