L'estramoni (Datura stramonium) és una planta amb flor de la família de les solanàcies originària d'Amèrica del Nord, però actualment es troba per tot Euràsia. Altres noms comuns són: herba talpera, castanya talpera, herba de l'asma o herba de l'ofec.[2][3]
Als Països Catalans es pot trobar a tota l'àrea mediterrània, on se la considera invasora.[3] És una planta anual herbàcia i tòxica que desprèn una olor fètida molt característica i que pot tenir una alçada aproximada de 40 a 100 centímetres. Té flors blanques i solitàries, i els fruits que produeix són en càpsula, coberts d'espines i dividits en quatre cavitats on podem trobar les llavors que són molt tòxiques.
El terme Datura deriva del mot dhatūra, del hindi, provinent del sànscrit dhattūra, que designava les plantes utilitzades per les bandes de lladres i assassins del país (els thuggi) per a enverinar la població. També hi ha la paraula tatôtah, de l'àrab, que significa 'picar' i fa referència a les espines del fruit. El terme stramonium té origen incert, però es creu que deriva del grec i que significa 'poma boja', denominació que fa referència a les connotacions de bruixeria que se li van atorgar durant l'edat mitjana a causa de les seves propietats narcòtiques.[4]
En català s'anomena estramoni, castanya talpera, fesolera de llum, figuera infernal borda, herba pudent, herba talpera (o talpinera), herba queixalera, herba de l'ofec, herba de l'asma, orval.
↑ 3,03,1«Datura stramonium». Excocat sistema d'informació de les espècies exòtiques de Catalunya. CREAF. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 octubre 2015].
↑ 4,04,14,2Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X.
↑ 5,05,1Chessi, Edmund. El Mundo de las plantas peligrosas (en castellà). Barcelona: Ultramar, 1998. ISBN 84-7386-920-6.
.jpg)
Morfologia
