Els Pastorets

obra teatral

Els Pastorets és una representació teatral típica de les festes de Nadal a molts indrets de Catalunya i arreu dels Països Catalans. L'argument combina els continguts del naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis, i diverses històries i diàlegs dels pastors que rememoren el primer Nadal. A principis del segle XXI l'escenificació de pastorets és molt estesa en els territoris de parla catalana. Juntament amb les passions, són les representacions tradicionals més arrelades.[1] En general, l'argument es construeix a partir de tres històries: la primera, les esposalles de Josep i Maria, la parella en cerca de posada i el naixement; la segona, la lluita entre àngels i dimonis; i la tercera, centrada en els pastors, de caràcter còmic i costumista.[1][2]

Escena dels Pastorets d'Igualada (2009)
Els pastorets Rovelló i Lluquet, personatges de Els Pastorets de Folch i Torres
Escena dels Pastorets de l'Ametlla de Merola (dècada de 1920)

Els textos més antics en català d'aquest tipus de teatre daten del segle xv, però serà a cavall dels segles XIX i XX quan apareixeran els primers textos dels Pastorets. La primera versió moderna en català és Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist de Miquel Saurina (publicat l'any 1887). El 1901 Frederic Soler i Hubert o Pitarra elevà els Pastorets al teatre culte amb El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga. Des d'aleshores han sigut nombrosos els autors que han escrit la seva pròpia versió.[1]

Les obres més populars són L'estel de Natzaret de Ramon Pàmies, del 1903; Els pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres, del 1916, i La flor de Nadal, de Francesc d'Assís Picas, del 1954.[1] La majoria de les representacions dels Pastorets són a càrrec dels grups de teatre amateur i es fan en centres parroquials, centres socials o teatres.[3]

Història «Els Pastorets». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • Romaní, Daniel «Aquesta nit faig de Rovelló». Diari Ara [Barcelona], núm.381, 16-12-2011, p.33. ISSN: 2014-010X.
  • 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 «Pastorets». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  • «Es localitza la referència més antiga dels 'Pastorets' en català, del 1721». Diari Ara, 14-01-2015.
  • 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Massip, Francesc. «Els Pastorets». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre (reconeixement). [Consulta: 31 març 2021].
  • «Mataró exposa el manuscrit d'Els Pastorets més antics de Catalunya, un text de 1755». 3/24, 19-12-2016. [Consulta: 20 desembre 2016].
  • Reverendo Mascort, Albert. «Sala La Planeta». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre (reconeixement). [Consulta: 11 febrer 2022].
  • 9,0 9,1 9,2 «Pastorets amb humor». [Consulta: 29 gener 2022].
  • Vegeu també hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els Pastorets

    🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCreixenEls hereus de la terra (sèrie de televisió)À Punt FMFerran d'AntequeraReferèndum sobre la independència de Catalunya de 2017Anna Castillo FerréRamon MasatsEstiuet de Sant MartíMartí l'HumàXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXÁlvaro de Luna (cantant)Carles Puigdemont i CasamajóSylvester StalloneL'Ami de Mon AmieGirona Futbol ClubIsa Campo1 d'octubreIsaki LacuestaCrim de la Guàrdia UrbanaÒrriusFutbol Club BarcelonaXinxa domèsticaAssassinats al nordCatalunyaPadre padroneBarcelonaMushkaaEspecial:Canvis recentsWonder Woman (pel·lícula)La capitana MarleauCremat pel solMolins de ReiRyder CupCorona d'AragóComarques de CatalunyaLaura Calçada BarresXavi Paz i Penche