Edat moderna

L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat moderna es pot fixar entre la caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789),^[2] va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme. L'esperit de l'edat moderna buscà el seu referent en un passat anterior, l'edat antiga. Des d'una perspectiva més global, l'edat moderna va marcar el moment de la integració de dos mons humans que havien romàs completament aïllats durant més de 20.000 anys: Amèrica, el Nou Món, i Euràsia i Àfrica, el Vell Món.^[3]

El fraccionament polític característic del món medieval va anar deixant pas a l'aparició de poderosos estats regits per monarquies autoritàries i absolutes. Finalment, la ciència i la tecnologia van començar a deslliurar-se dels antics prejudicis i, en conseqüència, van aconseguir un coneixement més profund de la naturalesa, per posar-la al servei del progrés.

Delimitació del temps i l'espai ARIES, Philippe i DUBY, Georges. Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII (Volum 5). Obra citada. pàgina 197.

↑ Són dues dates simbòliques que només serveixen de referent.

↑ L'edat contemporània intensifica extraordinàriament la tendència a la modernització, però ho fa amb característiques sensiblement diferents, fonamentalment perquè significa el moment de triomf i desenvolupament espectacular de les forces econòmiques i socials que durant l'edat moderna s'estaven gestant lentament: el capitalisme i la burgesia; i de les entitats polítiques: la nació i l'Estat

↑ Philippides, Marios; Hanak, Walter K. The Siege and the Fall of Constantinople in 1453: Historiography, Topography, and Military Studies (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2011, p.xiii. ISBN 1409410641. 

↑ Fernand Braudel (1999) El Mediterráneo y el Mundo Mediterráneo en la época de Felipe II, FCE, ISBN 84-375-0095-8

↑ En aquest article, s'ha optat per aquesta visió eurocèntrica i per la subdivisió "clàssica" en segles llargs i segles curts.

↑ Fernand Braudel (1985): La Dynamique du capitalisme.

↑ Angus Maddison, «When and Why did the West get Richer than the Rest»

↑ Carlo Cipolla, Guns and sails in early phase of european expansión, 1400-1700. Londres 1965.

↑ ; Katz, S. T. (1994-2003). The Holocaust in Historical Context, (2 vols.), Nueva York, Oxford Universtity Press

↑ Cook, S. F. y W. W. Borah (1963), The indian population of Central Mexico, Berkeley (Cal.), University of California Press; Dobyns, H. F. (1983). Their number become thined: Native American population dynamics in Eastern North America, Knoxville (Tenn.), University of Tennesee Press

↑ Mann, Charles (2006). 1941: Una nueva historia de las Américas antes de Colón, Taurus, Madrid, pag. 136,185

↑ Bennasar, B. La América española y la América portuguesa en los siglos XVI y XVII. Madrid: editorial Akal, 1980.

↑ *Suma de tratos y contratos.

↑ Earl J. Hamilton, El tresor americà i la revolució dels preus a Espanya, 1501-1650, taula I, pàgina 47

↑ Kamem (1984):p.251

↑ El florentí Niccolò Machiavelli va convertir l'aparició d'un príncep, és a dir, d'un monarca autoritari que unifiqués Itàlia i donés a l'Estat un caràcter nacional, en un ideal polític. Maquiavel. El príncep. Barcelona:editorial Laia. 1988.

↑ Itàlia i Alemanya hauran d'esperar al segle xix per unificar els seus territoris

↑ Jordi Monners, Introducció a l'obra de Maquiavel: El príncep. Barcelona: ed. Laia. 1988. 15.

↑ Hauser, A. Historia social de la literatura y del arte (Volum II). Madrid: ed. Labor. 1983. Pàgina 23.

↑ Belenguer, Ernest. Ferran el Catòlic. Barcelona:Edicions 62, 1999.

↑ Geoffry Parker. El ejército de Flandes y el camino español, 1567-1659, Madrid, Alianza. 2000. ISBN 84-206-2933-2; del mateix autor: La gran estrategia de Felipe II, Madrid, Aliança. 1998. ISBN 84-206-2902-2

↑ Hauser, Arnold. Historia social de la literatura y del arte (volum 1). Barcelona:ed. Labor. 1983. Pàgina 389.

↑ Ferran Soldevila (1979): Resum d'història dels Països Catalans', ed. Barcino, Barcelona, pàgines 140 i 141'

↑ . La salvació per la fe directa i personal en Déu és el fet més destacat de la nova fe (en el catolicisme, en canvi, els cristians se salven perquè pertanyen a l'Església Catòlica. A Ariès, Ph. i Duby, G. Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII. (volum 5). Madrid: ed. Taurus. 1991. Pàgina 102 i 103.

↑ Max Weber (1984): L'Ètica protestant i l'esperit del capitalisme, original de 1905. Traducció catalana a cura de Joan Estruch. Barcelona, Edicions 62 i la Diputació de Barcelona.

↑ Férnadez, A. i alt. Història de l'Art. Pàg. 217. Barcelona, Vicens Vives. 1984.

↑ Kamem (1984):El capítol 9 està dedicat específicament a la crisi econòmica i política del segle xvii. Pàgina 251 i ss.

↑ Kamem (1984):p.313 a 315

↑ Ariès, Ph. i Duby, G. Obra citada. Pàgina 9 i ss.

↑ Alcoberro, Agustí «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.

↑ Heinrich Wölfflin, deixeble de Burkhardt, historiador de l'art, va definir el Barroc com oposició al Renaixement des d'un punt de vista artístic, en la seva obra clàssica de 1888 Renacimiento y Barroco 1977, Madrid, Comunicación. ISBN 84-7053-181-6

↑ José Antonio Maravall (1975) La cultura del Barroco. Análisis de una estructura histórica, Barcelona.

↑ Herr, Richard: España y la revolución del siglo XVIII. Madrid. Aguilar, 1964.

↑ Osborne, Roger. Civilization: A New History of the Western World (en anglès). Pegasus Books, 2006, p.356. ISBN 1933648198. ^{[Enllaç no actiu]}

↑ Traité élémentaire de chimie, Tractat elemental de química, publicat el mateix any de la Revolució Francesa

↑ Fins i tot en els nuclis urbans es va desenvolupar un sistema bastant rígid d'estratificació social a través dels gremis, amb els seus reglaments i complexes sistemes de carrera professional i de relacions mútues. La rigidesa estamental, que prové del feudalisme, es disoldrà lentament fins a arribar al sistema de classes de la societat industrial. La plena utilització del terme de classe social, en el sentit actual del terme, no arriba a ser d'ús habitual fins al segle xix, amb la Revolució Industrial. Tezanos, José F.la estratificación social: desigualdad y jerarquización, a Tratado de sociologia. (Volum I) Madrid: ed. Taurus. 1985, pàgina 309.

↑ Kamem (1984):p.168

↑ Kamem (1984):p.177

↑ Henri Pirenne, La ciudad medieval: del Occidente cristiano al Oriente musulmán (siglos V-XV) Madrid. ISBN 84-206-1401-7; Rodney Hilton (ed.) La transición del Feudalismo al Capitalismo

↑ Jan de Vries (1984-1987): La urbanización de Europa, 1500-1800, Barcelona, Crítica. ISBN 84-7423-330-5; David Ringrose (1985) Madrid y la economía española, 1560-1850. Ciudad, Corte y País en el Antiguo Régimen. Madrid:Alianza Universidad. ISBN 84-206-2443-8

↑ Anderson, Perry El estado absolutista

↑ Hill, C. (1983) El mundo trastornado. El ideario popular extremista en la Revolución inglesa del siglo XVII. Madrid, Siglo XXI, ISBN 84-323-0471-9. Charles Tilly (1993) Las revoluciones europeas, 1492-1992 Barcelona, Crítica, ISBN 84-7423-685-1