Cueva

espaciu güecu y xeneralmente natural, dientro de la tierra, dientro d'una peña, dientro del monte

Una cueva o covarón ye un cuévanu natural del terrén causada por dalgún tipu d'erosión de corrientes d'agua, xelu o llava, o menos común, una combinación de dellos d'estos factores. Nel más común de los casos, les cueves formar pola disolución de la roca caliar per parte de l'agua llixeramente aceda.

Cueva
accidente xeográficu, estructura subterránea (es) Traducir y cavidad (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata
Cueva Lechuguilla, en Nuevu Méxicu.

Dacuando ye apta pa sirvir d'abellu a animales y seres humanos, pudiendo ser acondicionada para vivienda en forma de cases cueva y otros usos antrópicos. Xeneralmente son húmedes y escures; en dalgunes solo cabo una persona, ente que n'otres, como la rede del Parque Nacional de Mammoth Cave (Kentucky), tienen quilómetros d'estensión. Hai covarones bien fondos como n'Abkhasia, onde s'algamar el mayor desnivel en Krubera-Voronya con más de 2000 m sol nivel de la superficie.

Formación y tipos de cueves editar

La famosa Cueva de les Manes, n'Arxentina, el sitiu más antiguu d'arte d'América.

Les cueves son formaes por procesos d'espeleogénesis qu'arreyen actividá química, xeolóxica, fuercies tectóniques ya influencies atmosfériques.

Dependiendo del momentu en que se crearon les cueves en rellación a la formación de la roca que les componen, pueden estremase en:

Cueves primaries o volcániques editar

Delles cueves son formaes coles mesmes que la roca circundante. Estes reciben el nome de cueves primaries o cueves sinxenétiques, según la clasificación de J. Montoriol-Pous.[1]

Un tubu volcánicu formar mientres l'actividá eruptiva al empar que la roca encajante (calter sinxenéticu) por desplazamientos de llava fluyida ente llava yá consolidada (calter reoxenéticu) y son les más comunes d'estes cueves primaries. La llava espulsada por un volcán flúi escontra baxo y cuando la superficie esfrez s'endurez, actuando como aislante térmicu sol que la llava sigue fluyendo hasta que la erupción termina y acaba per dexar un buecu vacíu nel interior del tubu.

El más importante tubu de llava atópase en Ḥawai. La cueva Kazumura, allugada cerca la ciudá costera de Filo, ye'l tubu más llargu y fondu del mundu y amás ye la octava cueva más llarga nos Estaos Xuníos.

Cueves secundaries editar

La sablera de cabo San Jorge, en Caleta Cordova, afeutada por munches cueves.

Les cueves secundaries o epixenétiques aníciense dientro de les roques dempués de qu'elles mesmes se formaron, por procesos nos cualos la roca encajante descomponse (meteorización) y piérdese material per mediu de la erosión y, exemplu más corriente, por karstificación o pseudokarstificación (fenómenos químicos de disolución de la roca). La karstificación puramente dicha dar en caliares y dolomíes, quedando otres roques como la cuarcita, halita o yelsu venceyaes a procesos de pseudokarstificación o epechepe.

Tamién se formen cueves secundaries por procesos tectónicos que nun descomponen la roca, sinón que la quebren, como les diaclases y los Trollegater.

  • Les cueves marines son bien comunes a lo llargo de les mariñes del mundu, pero tán acutaes a aquelles zones onde'l folaxe folia les roques de les mariñes y son xeneralmente más pequeñes. Pueden atopase en cualquier clase de roca.
  • Les cueves de xelu prodúcense debaxo d'un glaciar por derretimiento. Tamién pueden formase por una bien pequeña corriente nel xelu la cual tiende a cerrar les cueves nuevamente.
  • Les cueves cárstiques formar en macizos caliares (caliares, dolomíes) por disolución de la roca encajante. L'agua fitrada por quebrar atópase cargada de CO2 y el pH acedu qu'adquier (H2CO3) va eslleiendo la roca amodo, nun procesu que puede durar millones d'años. Esti procesu tamién crea formaciones predreses como estalactites y estalagmites. El mayor sistema de cueves conocíu d'esti tipu ye Mammoth Cave, n'EE.XX., con más de 590 km de galeríes interconectaes. N'España, el Sistema del Mortillano (Cantabria) algama los 114 km de desenvolvimientu. La más fonda de les torques cárstiques conocíes ye Krubera-Voronya, n'Abkhasia, con 2190 m de fondura y anguaño ye l'únicu cuévanu del planeta que supera los 2000 metros de desnivel.

Espeleoloxía editar

Les persones qu'estudien covarones denominar espeleólogos. El fango y el mugor imponen l'usu de ropes impermeables; otros

indispensables del equipu son les cuerdes de nailon, los cascos dotaos de llámpares y les escaleres de cable d'aceru.

Espeleólogu.

Los espeleólogos trabayen n'equipu y pueden permanecer nun covarón dellos díes. Ye una actividá peligrosa: l'agua puede causar l'hinchente del covarón o producir desprendimientu de roques.

Estalactites y estalagmites editar

Les estalactites son delgaes formaciones de piedra caliar que cuelguen del techu. L'agua que se penerar vuélvese un mineral blancu llamáu calcita; al ensugase l'agua va atropando'l mineral. Va formándose la estalactita nun procesu bien lentu, yá que vien crecer unos 0,5 cm por sieglu. De la mesma pueden aniciase formaciones nel suelu que tomen forma cónica productu de la lenta pinga, a estes formaciones denominar estalagmites.

Récores y superlativos editar

El sistema de galeríes de Mammonth, n'Estaos Xuníos, ye'l de mayor llargor del mundu con 628 quilómetros conocíos.
  • El sistema de cueves de mayor llargor total de galeríes esploraes ye la cueva Mammoth (Kentucky, EE.XX.) con 628 km de llargor. Esti récor ye pocu probable que seya superáu nel futuru cercanu, una y bones la siguiente cueva conocida más estensa ye la cueva Jewel, cerca de Custer, Dakota del Sur, con 242 km.[2]
  • La cueva más fonda conocida (midida a partir de la so entrada más alta y el so puntu más baxu) ye la cueva de Voronia, n'Abkhasia, con una fondura de 2197 m [3] Esta foi la primer cueva esplorada con una fondura de más de 2 km. (La primer cueva que baxa per debaxo de 1 km foi la famosa Gouffre Berger en Francia). La cueva Illyuzia-Mezhonnogo-Snezhnaya en Xeorxa (1753 m) y el Lamprechtsofen Vogelschacht Weg Schacht n'Austria (1632 m) son anguaño la segunda y tercer cueves más fondes. El récor de la cueva más fonda camudó delles vegaes nos últimos años.
  • La torca vertical más fonda tien 603 m y ta na cueva Vrtoglavica, en Eslovenia. La segunda más fonda Patkov Gušt, con 553 m, nel monte Velebit, Croacia.
  • El pozu de mayor valumbu esploráu nel mundu ye'l Gran Pozu MTD de la Torca del Porrón en Cantabria (España) con un desnivel de 436 metros nun solu tramu.
  • La sala o cámara más grande enxamás descubierta ye la cámara de Sarawak, na Gunung Mulu National Park (Miri, Sarawak, Borneo, Malasia), una cámara inclinada, chiscada de roques, con una superficie d'aproximao 700 por 400 metros y un altor de 80 m. El sistema de cueves Clearwater créese que ye la cueva más grande del mundu por volume, con un volume calculáu de 30 347 540 .
  • La cueva Charles Brewer - Carías, ye la cueva de cuarcita más grande del planeta, allugada nel Churí tepuy, macizu del Chimantá en Bolívar, Venezuela. Cuenta con un llargor de 4482 m.
  • La mayor galería que s'afayara na cueva de Son Doong nel Parque Nacional Phong Nha-Ke Bang, provincia de Quảng Bình, Vietnam. Esplorada por científicos de cueves vietnamites-británicos, de la British Cave Research Association, tien 4,6 km de llargor con 80 m d'altor y anchor na mayor parte del so llargor, anque en parte del so llargor supera los 140 m tantu n'altor como anchor.[4]

Les cueves más grandes editar

España editar

Cuévanos de más de 1000 m de desnivel editar

NomeSinónimosAllugamientuFondura [m]
Torca del Cuetu del CuevónTorca de la SaxifragasAsturies-1589
Torca de la CornisaTorca MagaliLleón-1507
Sistema del TraveAsturies-1441
Sistema de la Piedra de San MartínNavarra-1410
Illaminako Ateeneko LeizeaBU.56Navarra/Huesca-1385[5]
Sistema ArañoneraHuesca-1349
Torca de los RobecosT.27Asturies-1255
Pozu del MadejunoLleón-1252
Sistema del JituAsturies-1232
Piedres VerdesPC-26Asturies-1187
Torca del Cueto de los SenderosCantabria-1169
Torca IdoúbedaAsturies-1167
Sistema de les Fontes de EscuainSistema BadalonaHuesca-1151
Sistema JulaguaNube, La TexaAsturies-1102
Sistema Castil / CarbonalAsturies-1028
Torca UrrielloAsturies-1022
Sistema Sima GesmTorca de la LluzMálaga-1025
Sistema de LecherinesHuesca-1009

Cuévanos de más de 50 000 m de desenvolvimientu editar

NomeSinónimosAllugamientuDesarrollu [m]
Sistema del MortillanoCantabria117 000[6]
Güeyu GuareñaBurgos110 000
Sistema del GándaraCantabria106 790
Sistema del Altu TejueloCantabria100 907
Sistema de la Piedra de San MartínNavarra80 200
Cueva del ValleRede del SilenciuCantabria/Vizcaya63 000
Cova Des Pas de VallgorneraBaleares62 909
Sistema de los Cuatro VallesCantabria52 439

Grandes verticales (pozos de más de 300 m) editar

Nome del pozuTorcaAllugamientuFondura [m]
Pozu de los PasiegosTorca del MelandruCantabria346
Pozu NegruTorca de la Llana del Texes
Sistema Garma Ciega
Cantabria340
Pozu LépineuxSistema de la Piedra de San MartínNavarra320
Pozu BuldoTorca de la MoleCantabria314
Puits du VautourCueva Uterdineta
Grotte de L'Ours
Navarra310
Pozo Vicente AllegreSistema del TraveAsturies309
Pozu de los CaínesTorca de Cabeza Llambrera
Sil de Oliseda
Lleón308
Pozu Tres la HayadaAsturies306
Pozu JuhuéTorca del Cueto
Sistema Cueto–Coventosa
Cantabria302

Nel Mundu editar

Cuévanos de más de 1.000 m de desnivel editar

1. TORCA KRÚBERA-VORONYA Abkhasia -2.197 m

2. ILLYUZIYA-SNEZHNAYA- MEZHONNOGO Xeorxa -1.753 m

3. Covarones Del Ríu Camuy, Puertu Ricu -1.632 m

4. GOUFFRE MIROLDA -LUCIENGBOUCLIER Francia -1.626 m

5. RÉSEAU JEAN-BERNARD Francia -1.602 m

6. TORCA DEL CUETU DEL CUEVÓN-T. de les SAXIFRAGAS España -1.589 m

7. TORCA SARMA Xeorxa -1.543 m

8. VJACHESLAVA PANTJUKHINA Xeorxa -1.508 m

9. TORCA de la CORNISA - Torca Magali España -1.507 m

10. CEHI 2 - " LA VENDETTA" Eslovenia -1.502 m

11. SISTEMA CHEVE (Cuicatecu) Méxicu -1.484 m

12. SISTEMA HUAUTLA Méxicu -1.475 m

13. SISTEMA DEL TRAVE España -1.441 m

14. EVREN GUNAY DÜDENI Turquía -1.429 m

15. SUSTAV LUKINA JAMA - Trojama Croacia -1.421 m

16. BOXE BULOK Uzbekistan -1.415 m

17. SISTEMA DE LA PIEDRA DE SAN MARTÍN- España/Francia -1.410 m

18. KUZGUN CAVE Turquía -1.400 m

19. ILLAMINAKO ATEENEKO Leizea España -1.385 m

20. ABISSO PAOLO ROVERSI Italia -1.350 m

21. SISTEMA ARAÑONERA España -1.349 m

22. SIEBENHENGSTE - HOHGANT HOEHLENSYSTEM Suiza -1.340 m

23. SLOVACKA JAMA Croacia -1.320 m

24. GOUFFRE BERGER Francia -1.320 m

25. SISTEMA POLSKA JAMA - MALA BOKA Eslovenia -1.319 m

26. HOCHSCHARTEN - HOHLENSYSTEM Austria -1.318 m

27. COSA NOSTRA LOCH Austria -1.291 m

28. CUEVA CHARCO Méxicu -1.278 m

29. SISTEMA VLADIMIR ILJUKHINA Xeorxa -1.275 m

30. GOUFFRE MURUK - BÉRÉNICE Nueva Guinea -1.258 m

31. TORCA DE LOS ROBECOS España -1.255 m

32. POZU DEL MADEJUNO España -1.252 m

33. BREZNO RENEJEVO Eslovenia -1.242 m

34. SISTEMA CRNELSKO BREZNO Eslovenia -1.241 m

35. SISTEMA DEL XITU España -1.232 m

36. SOTANO AKEMATI Méxicu -1.226 m

37. KIJAHE XONTJOA Méxicu -1.223 m

38. OZTO J-02 Méxicu -1.222 m

39. SCHWER - HOEHLENSYSTEM - BATMAN HÖHLE Austria -1.219 m

40. ABISSO OLIVEFER Italia -1.215 m

41. Torca GORGOTHAKAS Grecia -1.208 m

42. DACHSTEIN - MAMMUTHÖHLE Austria -1.207 m

43. COMPLESSO DELL ALTO RELECCIO (Vivi le Donne) Italia -1.198 m

44. CUKURPINAR DÜDENI Turquía -1.190 m

45. TORCA PIEDRES VERDES España -1.187 m

46. ABISSO FIGHIERA - TABURDIU DEL CORCHIA Italia -1.187 m

47. VANDIMA Eslovenia -1.182 m

48. SISTEMA NOGOCHI (EL SANTÍN - AKEMABIS) Méxicu -1.182 m

49. JUBILAÜMSCHACHT Austria -1.173 m

50. GOUFFRE DU BRAQUES DE THURUGNE - BT6 Francia -1.170 m

51. ANOU IFFLIS Arxelia -1.170 m

52. TORCA DEL CUETO DE LOS SENDEROS (TORCA 56) España -1.169 m

53. TORCA IDOUBEDA España -1.167 m

54. ABBISSO PERESTROIKA Italia -1.160 m

55. SISTEMA de les FONTES DE ESCUAÍN (B15 - B1) España -1.151 m

56. TANNE DES PRA D'ZEURES TO75 Francia -1.148 m

57. FEICHTNER-SCHACHTHÖHLE Austria -1.145 m

58. COMPLESSO DEL FORAN DEL MUSS Italia -1.140 m

59. SISTEMA MOLICKA PEC Eslovenia -1.135 m

60. Sistema Sima Gesm - Torca de la Lluz Málaga -1.025 m

60. ABISSO SARAGATO Italia -1.125 m

61. MOSKOVSKAYA CAVE Abkhasia -1.125 m

62. GAMSLOCHER - KOLOWRATSYSTEM Austria -1.119 m

63. COMPLEXU TORCA GESM (Torca GESM-Torca de la Lluz) España -1.112 m

64. ARABIKSKAJA Xeorxa -1.110 m

65. GOUFFRE DU LION (LOC21) Grecia -1.110 m

66. SISTEMA JULAGUA (Nube - La Texa) España -1.102 m.

67. KAZUMURA CAVE EE.XX. (Hawaii) -1.101 m

68. SCHNEELOCH Austria -1.101 m

69. DÖF - SONNENLEITER HÖEHLENSYSTEM Austria -1.092 m

70. DZOU Xeorxa -1.090 m

71. JAGERBRUNNTRO HÖEHLENSYSTEM Austria -1.078 m

72. HIRLANTZHÖHLE Austria -1.070 m

73. MUTTSEEHÖHLE Suiza -1.070 m

74. SOTANO DE OCOTEMPA Méxicu -1.070 m

75. SCIALET DE LES NUITS BLANCHES Francia -1.066 m

76. ABISSO MANI PULITE Italia -1.060 m

77. RAUCHERKARHÖHLE-FUERTAL HÖHLENSYSTEM Austria -1.060 m

78. RIESENDING - SCHACHTLÖLE Alemaña -1.058 m

79. POZZO DELLA NIEVE Italia -1.050 m

80. ABISSO SATANACHIA Italia -1.040 m

81. SCHWARZMOOSKOGELHOEHLENSYSTEM - KANINCHÖHLE Austria -1.030 m

82. ABISSO LED ZEPPELIN Italia -1.030 m

83. HEBSTHÖHLE - MEANDERHÖHLE Austria -1.029 m

84. SISTEMA CASTIL - CARBONAL España -1.028 m

85. ABISSO CHIMERA Italia -1.028 m

86. JAMSKI SUSTAV VELEBITA Croacia -1.026 m

87. ELLIS SYSTEM Nueva Zelanda -1.026 m

88. P35 - BLEIKOGELHÖHLE (Hedwighöhle) Austria -1.023 m

89. TORCA URRIELLO España -1.022 m

90. TIAN XING DONGXUEXITANG China -1.020 m

91. BUCA GODOFREDO Italia -1.015 m

92. SONCONGA Méxicu -1.014 m

93. SISTEMA LECHERINES España -1.009 m

94. COMPLESSO del MONTE TAMBURA Italia -1.008 m

Cuévanos de más de 50.000 m de desenvolvimientu editar

Cueves importantes editar

N'España editar

Otres editar

Categoría principal: Cueves

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar

Gran Pozu MTD: https://www.publico.es/sociedad/descubrio-pozu-mas-fondu-espana.html