Armas Järnefelt

Edvard Armas Järnefelt (14 d'agost de 1869 – 23 de juny de 1958), va ser un director d'orquestra i compositor finlandès, que va aconseguir un èxit menor amb les seves obres orquestrals Berceuse (1904) i Praeludium (1900). Va passar gran part de la seva carrera com a director a l'Òpera Reial Sueca d'⁣Estocolm, Suècia.

Armas Järnefelt

Biografia
Naixement	14 agost 1869 Víborg (Rússia)
Mort	23 juny 1958 (88 anys) parròquia d'Òscar (Suècia)
Sepultura	cementiri de Hietaniemi
Activitat
Camp de treball	Direcció d'orquestra
Lloc de treball	Estocolm
Ocupació	director d'orquestra, compositor, pianista
Gènere	Música clàssica
Instrument	Piano
Família
Cònjuge	Maikki Järnefelt Liva Järnefelt (1910–1958)
Pares	August Aleksander Järnefelt (en)   i Elisabeth Järnefelt
Germans	Aino Sibelius, Arvid Järnefelt, Eero Järnefelt i Kasper Järnefelt
Premis (1907)  Litteris et artibus  comanador de l'Orde de la Corona d'Itàlia  Cavaller de l'Orde de Sant Olaf  Cavaller de l'Orde Polònia Restituta  comanador de l'orde de Vasa  Comanador de l'Orde del Mèrit Civil  comanador de l'orde de la Rosa Blanca  Comendador de l'Orde de Leopold II  Comandant Gran Creu de l'Orde del Lleó de Finlàndia  comandant de l'Orde de la Dannebrog
Signatura

Biografia

Armas Järnefelt va néixer a Vyborg, al Gran Ducat de Finlàndia, fill del general August Aleksander Järnefelt i Elisabeth Järnefelt (de soltera Clodt von Jürgensburg).

Järnefelt va estudiar amb Ferruccio Busoni a Hèlsinki i amb Jules Massenet a París. Tant Järnefelt com Busoni van gaudir d'una estreta relació amb Jean Sibelius, que estava casat amb la germana de Järnefelt, Aino. A partir de 1905, Järnefelt va tenir una llarga carrera com a director a l'Òpera Reial Sueca d'⁣Estocolm, començant com a repetidor de 1905 a 1911 (va esdevenir ciutadà suec el 1909); director d'orquestra 1911-1923 i director d'orquestra 1923-1933.

Entre 1932 i 1936 Järnefelt va ser el director artístic i director de l'⁣Òpera Nacional de Finlàndia. Va presentar, entre d'altres, Siegfried i Götterdämmerung del cicle de l'Anell de Wagner, i Parsifal. Va ser director principal de l'⁣Orquestra Filharmònica de Hèlsinki entre 1942 i 1943, i també va tornar a l'Òpera Reial Sueca com a director en cap de 1938 a 1946. Va morir a Estocolm.

Obres

Les obres musicals de Järnefelt inclouen:

• Obertura lírica (1892)
• Lapsuuden ajoilta (Dies de la infància, 1892) Piano a 4 mans
• Serenata per a petita orquestra en si menor (1893)
• Poema simfònic Korsholma (Korsholm, 1894)
• Fantasia simfònica per a orquestra (1895)
• Poema simfònic Heimathklang (El so de casa, 1895)
• 3 peces per a piano op.4 (1897)
• Suite en mi bemoll major per a orquestra (1897)
• Rapsodia finlandesa (1899)
• Praeludium (1900)
• Obertura festiva (1902)
• Berceuse (1904)

A més, va compondre més de 70 cançons, 21 peces per a cor masculí, 12 cançons parcials per a cor mixt i 13 cantates. Berceuse (1904) arranjat per a violí i piano està inclòs al repertori de violí de grau 7 del Royal Conservatory of Music (Canadà).

Järnefelt també va escriure música escènica i per al cinema, per exemple, per a la pel·lícula Sången om den eldröda blomman (1919), dirigida per Mauritz Stiller, possiblement la primera música original de pel·lícula d'un compositor nòrdic.

Vida familiar

Els seus germans eren Kasper Järnefelt, crític i traductor de literatura russa; l'escriptor Arvid Järnefelt (la música incidental de la seva obra Kuolema va ser escrita per Jean Sibelius); el pintor Eero Järnefelt (Erik); Ellida; Ellen, Aino (que es va casar amb Sibelius); Hilja; i Sigrid.

Es va casar dues vegades: primer amb la soprano Maikki Järnefelt (de soltera Pakarinen) de 1893 a 1908 (posteriorment es va casar amb Selim Palmgren), i en segon lloc el 1910 amb la cantant d'òpera Liva Edström.

Llegat

El juny de 2012 es va inaugurar una exposició de material relacionat amb Järnefelt a l'entrada de l'Acadèmia Sibelius situada al Centre de Música de Hèlsinki.